Després de realitzar un esforç incommensurable viatjant des de Menorca a Barcelona per tal que els metges operassin la seua dona greument malalta i de patir totes les peripècies de la impossible adaptació del pagès a la vida urbana, una vegada tornat a l'Illa l'amo en Xec, ja viudo, constata la inutilitat de les penalitats passades. El senyor de S'Ullastrar ve a dar-li el condol: «-Què és estat açò, l'amo? ¿No deien que s'operació havia anat tant bé? L'amo en Xec, amb una amargor que feia esborronar la pell, li va contestar: -Sí senyor, no podia anar millor; mai se n'havia fet cap de tan encertada...» Així acaba «El Viatge tràgic de l'amo en Xec de s'Ullastrar», segurament l'obra més popular de totes les que va escriure Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell, 1865 – Barcelona, 1927), de qui enguany celebram el 150 aniversari del seu naixement. Ves per on les dades econòmiques recentment servides i analitzades per Gadeso , m'hi han fet pensar.
A les illes Balears, tot i un petit repunt en les contractacions laborals, estam encara molt lluny d'assolir, com-alre-no, els nivells d'ocupació d'abans de 2008, i la gran majoria dels contractes signats són d'una fragilitat i eventualitat absoluta. En cinc anys, la pujada de l'IPC (+8%) i les retallades salarials (-4'9%) precaritzen la situació de les famílies; els treballadors illencs perden una mitjana d'un 13% de capacitat adquisitiva, i «com que la pèrdua de renda salarial s'ha produït en un context d'implementació d'un ampli conjunt de mesures basades en les polítiques d'austeritat neoliberal, ha contribuït a l'agreujament de la descohesió social». L'analista de Gadeso, Rafael Borràs, explicà que «no qualsevol ocupació protegeix de la pobresa» divendres passat a Ciutadella. Però, aquí, el Cercle Artístic no és el Cercle d'Economia: gairebé cap empresari ni polític l'escoltà quan desgranava aquestes xifres i explicava també que el govern espanyol ja ha esgarrapat fins a un 38% de la reserva de la Seguretat Social per pagar pensions, cosa insòlita a la UE ni en plena crisi.
Llàstima que aquestes realitats no surin en campanya electoral, submergides convenientment als mitjans per les ciavogues del procés català o pel terrorisme salafista! Per a fer front al terrorisme econòmic Rajoy no crida els líders espanyols a la Moncloa. Serà perquè tots els sacrificis que ens han fet engolir han resultat com aquell viatge tràgic: «S'operació ha anat molt bé; però madona és morta». Tots en som, de l'amo en Xec.