Fent una ullada a la cartellera de cinema del diari, estic content perquè veig que encara es manté viva la pel·lícula de Fernando Colomo que ens està ajudant a promocionar Menorca arreu del món. No sé si els menorquins li haurem agraït prou a ell i a Miguel Angel Furones el fet d'haver sabut trasllladar a la gran pantalla els valors d'aquesta «Isla Bonita» amb tant encert com crec, ho han aconseguit. Segurament no podem imaginar-nos els efectes que produeix el fet de tenir una pel·licula que parli sobre nosaltres en pantalla, però l'altre dia ho vaig poder comprovar amb un amic gironí que l'ha anat a veure.
M'explicava l'altre dia que ja abans de començar, es sentien comentaris en la sala de que «aquest any hem d'anar a Menorca de vacances», «t'enrecordes quan hi vam anar?», «tinc un amiga que hi ha anat aquest estiu» i un llarg xiuxiueig de referents menorquins. Però és que la cosa va anar a més perquè quan va acabar, creuant mirades de felicitat entre els presents, es va produïr un col·loqui improvisat entre els espectadors que eren presents al cinema, que va allargar-se una bona estona parlant i parlant sobre Menorca. Em deia que «només hagués faltat que al sortir, ens haguéssim trobat amb una parada de formatge, sobrassada i ginet per celebrar-ho». No crec que des del Consell hagin fet res per l'estil, però al director madrileny li deven una de ben grossa.