La següent anècdota té una vintena d'anys. La vesina ens la contava com una d'aquelles grans lliçons que solen regalar-nos els més petits. Passejant pel centre de la ciutat, es va retrobar amb una senyora, antiga amistat de la família. Va presentar-li el seu fillet i entre la dona que no parava de narrar –amb pèls i senyals- tots els moments compartits i la nostra vesina que volia mostrar-se orgullosa del nen, l'estada es va allargar en excés. Insistia, ho intercalava cada pocs segons en la conversa, un rallar que explicava mitja vida: «Carinyo, digues-li qualque cosa a l'amiga de l'àvia». Afrontada per la resposta del seu fill, va recalcar la pregunta: «Què has dit?». El nen, tranquil·lament, va repetir: «Gilipolles». Afrontada, ens narrava tota la conversa com un exemple del que no s'ha de sotmetre a una criatura.
La clatellada del president Rajoy al seu fill, m'ho ha recordat. En Juan va criticar entre riures els comentaris de Manolo Lama sobre el videojoc de la FIFA. «Em semblen bastant millorables» i rematant «per no dir que són una porqueria». Micro de la COPE en ma i càmera gravant, hem gaudit d'una posta en escena poc educativa, de les que no ens agrada veure a un president del Govern.
Són els regals de l'escola quotidiana. No convé esperar respostes políticament correctes en la fase d'aprenentatge, perquè es pot optar per qualsevol de les següents opcions: o és que el seu fill és molt espavilat, o que vostè és molt ruc.