Novament, eleccions generals. Tot i les moltes vicissituds que la nostra societat ha patit al llarg d'aquests 4 anys, ja tornem a sentir promeses, declaracions d'intencions, arguments d'experiència política, de canvi, de renovació, de sang nova, etc. De sobte, alguns discursos parteixen del no-res, com si res hagués passat, i la vida política de l'Estat pogués dibuixar de bell nou una nova realitat. Crec que mai com en aquests darrers temps les televisions han jugat un paper tan cabdal a l'hora de llençar un candidat, un discurs, uns eslògans a la massa de la població, al més pur estil nord-americà. Si no ets a la palestra mediàtica, no existeixes. Això, per descomptat, té els seus avantatges, com ho és la possibilitat de conèixer qui és qui per part de la immensa majoria. També té els seus inconvenients, com ho és el fet que aquests mitjans trien els continguts i les opinions que arribaran a la ciutadania. Com més possibilitat de control es tengui dels grans mitjans de comunicació (heus aquí la proliferació de cadenes privades de televisió, de ràdios amb perfils ben definits i de premsa escrita a mans de grups de poder), més i millor s'arribarà a comunicar allò que es vol que cali entre la gran massa ciutadana. I sempre des d'una imatge de transparència i pluralitat informativa. Per alguna cosa se'ls anomena (als mass media) "el quart poder"...
Podem evitar-ho? Sincerament, no ho crec. Existeix l'objectivitat total? Definitivament, no. Ara bé, podem ser-ne conscients? Mirar de contrastar la informació que ens arriba, ser crítics amb els discursos que se'ns plantegen, observar els fets i no només les paraules? Vull creure que, com a democràcia que ha iniciat ja la seva vida adulta, aquesta consciència sí que és possible. Exercim-la, idò!