Matinada de dissabte, un hospital de la mida del Mateu Orfila, amb un personal igual de ben qualificat i ple de pacients ingressats, és víctima d'un «error».
Error és aquí una paraula buida, només és paraula política, perquè prou se sap que el bombardeig que va destruir completament la part assistencial de l'hospital (però no va fer-li cap mal a les oficines, que són al costat mateix) havia estat calculat amb precisió.
2 França continua que bombardeja territori sirià com si tingués dret a fer-lo, com si això fos la justícia de la qual més d'una vegada Europa en va parlar orgullosa. Gran Bretanya bombardeja el mateix territori des de la setmana passada, i en fer-lo sembla oblidar que durant la Segona Guerra Mundial va patir l'horror de nombrosos bombardejos.
I Rússia també. Els països que van patir l'horror de la guerra fan patir l'horror a qui consideren contraris al sistema de vida que duen o volen dur. L'horror condueix a l'horror, i l'home no pot actuar amb esperit de repressàlia, venjativament, perquè s'allunya de la condició d'home, i es fa llop.
L'home és fa llop de l'home. La frase llatina original, homo homini lupus, procedeix del vers 495 de «La comèdia dels ases», de Plaute (251-184 aC), un comediògraf romà de poc abans del naixement del Nen Jesús. Ara tenim a prop el Nadal, és a dir, el naixement del Nen Jesús.
Segons l'informe de Metges sense Fronteres, a l'hospital van morir 30 persones. El va bombardejar un avió nord-americà, que durant més d'una hora va passar una i una altra vegada sobre l'hospital, i llançava bombes, una i una altra vegada, cap a les 2 de la matinada. Hi havia 105 pacients ingressats, al quiròfan estaven operant. Des de l'avió també disparaven sobre els que miraven de sortir corrents.
L'hospital de què parlo és el de Kunduz, Afganistan, gestionat per Metges sense Fronteres. Les forces afganes i nord-americanes sabien de l'existència i fins i tot de l'ubicació exacta de l'hospital. Les forces talibanes van garantir-li la seguretat, l'avió que els va bombardejar és nord-americà.
No en va quedar res d'aprofitable. De primera van dir que havia estat un «dany col·lateral», i després van intentar de justificar-se parlant d'una «ofensiva feta a petició d'Afganistan, perquè les forces afganes estaven sent atacades», la qual cosa no és certa. La tercera explicació va parlar d'un «error» i el president Obama va trucar personalment la presidenta de Metges sense Fronteres per disculpar-se. Però el mal ja estava fet.
França i Gran Bretanya bombardegen, i tal vegada esperen que ni aquí ni allí hi hagi danys col·laterals. Encara que siguin amb precisió, els bombardejos deixen una petjada inexcusable i inesborrable de destrucció, dolor i mort. Trobo tan reprovable un atemptat terrorista com una resposta bèl·lica.
Aquest hospital n'és un exemple, que és conegut perquè és de Metges sense Fronteres. Però segur que n'hi ha més, d'exemples de destrucció d'estructures civils, necessàries, vitals, i de ferits i morts innocents. Prou que se sap que hi ha i que hi haurà innocents ferits i morts. Llavors, qui n'és responsable?
Ningú. Per evitar responsabilitats sobre els inevitables danys col·laterals tots dos països van diluir la responsabilitat, la van traspassar. En efecte, cap persona se'n fa responsable perquè tota la responsabilitat recau ara sobre la institució democràtica, parlamentària, que autoritza el bombardeig, tot i que és prou evident que no tenen autoritat sobre la vida de ningú. És el llop, que fa d'home.
Ningú no n'és responsable, no n'hi ha ningú per atendre la queixa. No n'hi haurà ningú per atendre cap reclamació, cap dolor, cap plor. L'hospital de Kunduz ha estat destruït el 3 d'octubre. Ningú se'n fa responsable, només diuen que faran una investigació. Prou sabem què significa això.