Recentment, he llegit un estudi que indica que els fillets tenen massa amb què jugar, que acaben donant-se per vençuts amb qualsevol objecte que requeriria més paciència o determinació. Els dormitoris replens de juguetes, assenyalen –curiosament- menys il·lusió i diversió. El nen no els valora, sol sentir-se perdut, i sempre hi ha qualque cosa que pot substituir l'anterior. Al poc temps, deixen d'apreciar les petites coses.
Una bona fórmula per detenir l'acumulació de joguines són les activitats a l'aire lliure. La natura, l'esport i la ciència també afavoreixen la lectura, i totes aquestes aficions ajuden a apreciar el món que els envolta. Cal cultivar d'altres maneres de jugar, fent manualitats, dibuixant o cantant. Pel que sembla, es van esborrant per les noves tecnologies. També podríem inculcar-los una mica de generositat, donar el que tenen als altres sense esperar res a canvi.
Les famílies, ens dividim en dos blocs. Mentre els primers es queixen d'un excés, d'altres, fan malabarismes amb els estalvis perquè en puguin tenir. Aquests dies tenim una magnifica possibilitat de col·laboració. Podem fer-les arribar a les llars amb pocs recursos econòmics. Hi ha una entitat que coordina aquesta magnífica opció: Creu Roja. Cal que ens conscienciem i actuem davant les situacions de desigualtat econòmica i social existents a Menorca. Com diu la Cadena Ser, principal amic i pioner de la campanya illenca: «pel somriure d'un nen».