No, jo tampoc sé a qui votar i començo a estar preocupat perquè falten tres dies per les eleccions. El primer debat no el vaig veure i el de l'altre dia, millor que no l'hagués vist. Estem davant d'una paradoxa perquè com llegia l'altre dia, mai havíem tingut tanta democràcia però mai tampoc havíem tingut tanta desafecció amb respecte aquesta democràcia representativa. El periodista Ignacio Ramonet escrivia una interessant reflexió sobre democratitzar la democràcia en el que deia que per una banda, la globalització havia fet rebaixar el pes de l'Estat nacional i la importància de la vida política democràtica (què pot fer un diputat menorquí al congrés davant la immensitat si les decisions ja no es prenen ni a Madrid?). Per l'altre banda, la transformació cultural que ens havia portat a la tele-video-política estava erosionant la relació entre ciutadans i el fet públic. Ja no som ciutadans a qui convèncer sinó a consumidors a qui seduir.
Diuen que entrem en una nova era política però tampoc m'ho acabo de creure. Hi ha molt status quo i molt Giuseppe Tomasi di Lampedusa del «que todo cambie para que todo siga igual». Si fins i tot llegia que els actors del capitalisme neoliberal estan contents amb la taxa d'atur com a dispositiu disciplinari que els permet, per una banda, frenar les reivindicacions salarials i, per l'altre, intensificar i precaritzar el treball per incrementar els guanys. En fi, bona sort a tots els candidats el diumenge i, al menys, no deixeu d'exercir el vot.