Afirma Maquiavel que el poble és de natura voluble i és fàcil convèncer-lo d'una cosa, però és mal de fer mantenir-lo en aquesta convicció. I com que política vol dir controlar el temps, els maquiavels frissen d'anar cap a noves eleccions. Espanyoles i també catalanes, vists uns resultats que han deixat perplexos bastants dirigents. La notícia deu ser que els ha fugit aquest control del temps com un colom escopetejat de dins una cova.
A l'espera que l'Ibex 35 i la llotja del Bernabeu imposin seny nacional a PP i PSOE i corresponent docilitat a C's, els pressuposts generals de l'Estat per al 2016 ja estan aprovats. Ho va fer el PP amb la seua anterior majoria absoluta en un exercici més propi del chavisme que d'una cultura democràcia. Amb aquest motlle, el llogater de la Moncloa assumirà el dictat d'un FMI més voraç que el ventre de Pantagruel i que per al regne d'Espanya suposarà noves i importants retallades, si és que encara queda tela social per a tanta estisorada.
Fa un temps PP i PSOE van modificar l' art. 135 de la Constitució per fer que els drets socials estiguin subjectes al pagament del deute. Aquest és gros i no para de créixer, mentre Rajoy ens deixa la caixa de la Seguretat Social literalment mig buida. Les mentides i les ocultacions en campanya no tenen més recorregut quan s'han obert les urnes. Un deute de 21.400 milions d'euros per compra d'armament quan Aznar, Bush i Blair posaven els peus damunt la taula a les Açores és una herència de por. Ni amb tot el pressupost de Defensa en els propers tres anys s'eixugaria. Qui fou secretari general de l'ONU, Javier Pérez de Cuéllar ha comentat com és d'irònic que l'acumulació d'armament sigui una de les poques indústries que creixen en època de depressió i abatiment econòmic.
Un altre exemple del desficaci: el govern acaba d'injectar 106 milions a Abengoa per suplir greus errors de gestió i salvar-la del concurs de creditors. Abengoa és una empresa que ha mantingut una forta relació amb els centres de poder, i que, com explica l'exsecretari general de la CONC J.L. López Bulla, s'ha caracteritzat pel seu antisindicalisme, imposant als treballadors hores extres gratis, sense comitè d'empresa...; açò sí, al seu consell d'administració hi seuen polítics de porta giratòria com Josep Borrell, expert a donar lliçons de balances fiscals a Catalunya.