Fosquet de cap d'any a Ciutadella. Passejo pels carrers animats de la ciutat de ponent. Va i ve gent coneguda, amiga, i les salutacions i els bons desitjos són cordials i sincers. La serena d'aquesta primavera d'hivern que ens ocupa manté els paviments empedrats humits i llisquem suament sobre aquestes hores de transició interanual que ens dibuixen un somriure ple d'il.lusions i esperances renovades en el 2016 que ha de començar. En un meandre de la passejada, entrem a Ànima, espai silent i amable de l'antiga Ciutadella. Altres persones esgoten l'any també en aquest lloc tranquil i bell, entre elles una filleta amb un floc lluent al cabell.
–Estàs molt guapa! – li dic.
–És que sopem a ca sa tia avui vespre – em respon, mirant-me als ulls-. Dia 3 faig els anys! – afegeix, il.lusionada.
–Ah!, i quants en fas?
–6.
–La meva mare també feia els anys dia 3 de gener...
Algú, que segueix la nostra conversa, intervé:
–Ho sents, Maia? Quina casualitat, eh?
–Maia? Et dius Maia? La meva mare també es deia així...
De sobte, la situació em corpren i en pocs segons un munt d'imatges i records em passen per davant.
La vida, a vegades, et fa regals inesperats i preciosos com aquest! El 2015 se me'n va amb tan atzarós present. Bons auguris, potser...? Bon any tinguem!