Hi ha dates de l'any especialment senyalades i, a Menorca, una n'és la del 17 de gener, dia de Sant Antoni. Com que es commemora l'acta de naixement del poble de Menorca; cum-alre-no, en l'eix identitari que, amb tot i els molts mestissatges haguts al llarg de set-cents vint-i-vuit anys, perdura en el present i ens projecta al futur amb personalitat pròpia, també va ser denominat com a Diada Nacional del Poble de Menorca.
L'adjectiu «nacional» ara i aquí no s'empra, però crec que tenia aquest sentit: pertanyem a la nació o nissaga dels que ens expressam i ens comunicam al món en llengua catalana. És un concepte «nacional» més natural que el que s'entén des de la retòrica ideològica o des de la identificació amb un tros de mapa.
Antigament, però, d'aquestes dates solemnes, se'n deien dies diats. Així ho explica amb un exemple menorquí el Diccionari Alcover-Moll (IV, 407). El verb «adiar», d'on ve el participi «adiat» (amb afèresi: «diat»), significa «fixar data, assenyalar la diada en què es farà açò o allò» i, per escrit, està documentat des del s. XV.
El mot «diada» és, segons llegim al «Diccionari Etimològic i Complementari» de Joan Coromines (DECLC, III, 117), una formació lèxica «pròpia del català i estranya a les llengües germanes, però paral·lela als interromànics 'anyada' i 'jornada'». Com a tal, ha estat emprada a Menorca pràcticament d'ençà que els pobladors catalans hi van venir a finals del s. XIII. És ver que alguns (molts?) menorquins han perdut aquesta forma d'intensificatius, fruit bord de la degradació de la nostra llengua pròpia. Però no convé que facem de la ignorància virtut. Quan prest serem Carnaval, recordem la cançó popular, amb tres intensificatius per mor del sufic -ada, que diu: «Es Dijous Jarder / s'acostuma a fer: / Per la berenada, xuia i sobrassada; / per la dinada, faves i fideus/ i per la sopada: greixera de peus».
«Diades» eren dates del calendari com el diumenge de Rams, Nadal, Pasqua, Sant Joan, Sant Pere... Com que enguany Sant Antoni cau en diumenge, la setmana fenera no es trencarà amb un dia festiu; idò, serà una setmana cossera. «Ma persona ja no espera / en el món penes majors / que haver d'estar lluny de vós / una setmana cossera» –diu una cançó popular. «Cosser» («que flueix sense obstacle ni interrupció», d'on s'aplica a moltes coses que no tenen solució de continuïtat) és, doncs, un adjectiu que recorda el mot llatí cursum, participi del verb currere (córrer). Per cert, que també és origen de mots com «corser» (cavall corredor), «cos» (carrera per on corren), «corsari», etc. Tant una com altra expressions foren recollides a Ciutadella per Mn. Antoni M. Alcover durant el treball de camp que va fer a Menorca pels anys 1906, 1917 i 1921. Els quaderns alcoverians (amb participació de F. de B. Moll i d'altres col·laboradors) són una font riquíssima de documentació lingüística.
Que tinguem un bon Sant Antoni, Diada del Poble de Menorca!