Aquesta setmana he rebut un correu on em convidaven a reflexionar sobre estratègies d'autogestió personal i professional. Sonava molt pedant però en el fons, del que es tractava era d'aprendre a substituir la manera tradicional d'afrontar les pors, potenciant l'autoconfiança i la capacitat de decisió.
La veritat és que tot d'una no li vaig fer cas però darrera el títol, s'amagava un ganxo que em va fer parar la orella: T'ajudarà a gestionar les pors i les inseguretats a la vida professional. Vatua! Ja em diràs qui no li fa cas en un moment on la incertesa guanya per golejada. Com si estiguéssim vivint una època on les coses fossin molt segures!
Ho reflexionava l'altre dia el professor Josep Maria Lozano al diari «Ara». No es raonable que hàgim construït un sistema educatiu que produeix gent de vint-i-pocs anys molt intel·ligent i brillant, que tant mateix, no tenen ni idea de què volen fer amb la seva vida. No tenen cap sentit de propòsit i, encara pitjor, no saben com fer-ho per trobar-ne un.
Deia aquest professor a qui segueixo habitualment que en una època en què tanta gent confon tenir un propòsit amb el fet de tenir objectius, és important aprendre a explorar el propòsit vital de cadascú. «Hi ha preguntes inquietants, la resposta de les quals no es troba ni a Google ni a la Wikipedia i que tampoc es poden contestar en 140 caràcters».
Siguem socràtics, preguntem-nos les coses, per què sí, per què no. Que no ens faci vergonya.