El més fotut de fer-se vell no és veure que els cabells et cauen i et surten arrugues ací i allà sinó constatar com amb els pas dels anys no has parat de veure destrosses mediambientals, en el patrimoni històric i artístic, també un menyspreu sistemàtic per la cultura, tota mena de corrupcions i corrupteles, mala educació i política de joc d'al·lots i de vol de perdiu, mentre que de millores significatives i amb profunditat, n'has arribat a veure ben poques. Quan hi ha canvi de barrets en les institucions desitges, somnies, canvis estructurals per redreçar les situacions en els àmbits que han estat sistemàticament oblidats i també una energia dels partits realment democràtica que impliqui a tots els agents i professionals coneixedors dels temes objecte de les polítiques, i res, ni en les formes de fer política, ni en els debats, ni en les projectes polítics arribes a veure canvis de pes, per moltes mudes de cervells i capells. Tal vegada és perquè per a què es donin les transformacions serà necessari no una ni dues generacions, sinó quatre o cinc. És trist, però és així, i com a mostra que la romana generacional no dóna més, ara tenim l'impost turístic, l'ecotaxa.
D'entrada trob que és trist, patètic, que sense que s'hagi adoptat un acord sobre quins seran els subjectes que pagaran l'ecotaxa, com es recaptarà, i sense saber el volum d'euros que representarà i a què es destinarà, surtin polítics per tota la geografia balear, des de consellers del Govern Balear fins a batlles d'ajuntaments pidolant, com si d'una subhasta de peix es tractés, una llenca del que es recaptarà. Com a mostra, Fina Santiago, consellera de benestar social i cooperació del Govern Balear, la qual va declarar en una entrevista al diari «Ara» per Sant Antoni que Mallorca necessita quatre o cinc residències més de gent major i que l'impost turístic servirà per a finançar-los.
D'entrada hauria de quedar clar per què fem un nou impost, qualsevol, entre altres coses perquè generarem més desconfiança del que ja hi ha, que és molta, si no s'explica bé. A la senyora Santiago, li diria que si no podem donar les prestacions bàsiques com són sanitat, benestar social, educació i infraestructures culturals mínimes és perquè tenim un greu problema, un bunyol gros, que és de sistema de finançament o de recaptació, o les dues coses a la vegada, amb la qual cosa el que cal fer d'entrada no es demanar caritat sinó mostrar les dents a Madrid per exigir un finançament més just i apurar també els instruments per fer baixar l'enorme frau fiscal i l'economia submergida de tot l'Estat espanyol. Ara bé, precisament si el contribuent té un enorme fàstic a pagar impostos és perquè no veu clar a què es destina el que es recapta.
Em sembla que cap turista es negarà a pagar un euro o dos o tres per dia si sap perfectament la destinació de l'impost. És més, crec que els pagarà a gust si és coneixedor que aquests euros aniran a parar a promoció turística (per cert, doblers del qual ara provenen de la bossa comuna, de la bossa amb la qual es paguen els hospitals i els instituts), a millorar els espais verds de les urbanitzacions turístiques, a cuidar senders i camins rurals, mantenir monuments i comprar paratges naturals protegits i zones arqueològiques, però li farà oi pagar-los si sap que aniran a parar a una caixa comuna, fosca i ombrívola. En podríem parlar molt del tema perquè precisament la democràcia neix de la necessitat d'emprendre projectes comunitaris l'única manera dels quals per afrontar-los és amb els impostos.
Si el Parlament i els seus diputats estan devaluats de mala manera és pel sectarisme i el baix nivell que s'hi veu. Qualsevol llei hauria de merèixer la creació d'una comissió en el Parlament en el qual poguessin donar el seu parer especialistes i estudiosos en la matèria objecte de la norma que es vol fer, també hauria d'anar acompanyada d'un estudi detalladíssim dels costos de la seva aplicació i una vegada aprovada també hauria de merèixer un seguiment per veure si s'aplica o no i els seus avantatges i inconvenients. No fer això és malbaratar recursos, insultar la ciutadania i propiciar la indefensió jurídica. Quantes lleis són aprovades que són com a núvols! Per suposat que som partidari d'un impost turístic, però amb una finalitat clara, un repartiment del recaptat també transparentíssim i en cap cas perquè serveixin els doblers per tapar forats de la despesa corrent, ni per repartir-lo entre clienteles sectàries de quatre ajuntaments. La llei que ha de regir l'impost turístic no pot ser un joc d'al·lots.