Dilluns 21 de març, Dia Internacional de la Poesia; diumenge 27, el del Teatre. I els jorns adiats d' Amor Fratern, de Passió, Mort i Resurrecció del Crist. No llegiré, com altres anys, Espriu, «Setmana Santa». Enguany m'hi pos amb la «Passió segons Sant Joan», de Bach, i els versos enlluernadors de Blai Bonet, «Quatre poemes de Setmana Santa», que enceten la seua Poesia Completa, preparada per Nicolau Dols i Gabriel S.T. Sampol en edició crítica. Esplèndid, així mateix, el pròleg de Margarida Pons, qui, començant, diu que és l'empatia la força més poderosa d' entre les que governen els escrits del poeta de Santanyí. Empatia com a «procés cognitiu d'inferència que permet posar-se en el lloc d'un altre i, a diferència del contagi emocional, comprendre'n els sentiments i les experiències sense deixar de ser un mateix»: -No me talleu els brots del meu dolor. / Deixau-me omplir la boca de donzell...
No de donzell marí, sinó d'aigua salada se li va omplir la boca, i la panxa i els pulmons, a aquell infant negat en somni blau mediterrani i estirat al tall de l'aigua d'una platja grega. Dolor immens sense resurrecció possible. I empatia total per als que arriben xops dins pasteres fugint de la por, de la fam, de la guerra. D'una guerra que és seua només perquè uns altres (nos-altres, ciutadans de la Congregació dels Drets Humans?) els l' hem armat: -Digau-me com prensaren el seu cor / de carn d'ametles agres i olives, / i qui llaurà sa espatla de jardins /que pintaven les fires de la tarda...
Posem-nos, si en sabem, al lloc de l'altre: què faries tu, si fossis ells i a casa teua t'haguessin fet impossible la vida? Com voldries trobar aixopluc i comprensió i mans amigues amb paraula acollidora. I entost d'açò, els fariseus d'aquest cafarnaüm que ara és Europa, pagaran trenta monedes de plata a un Judes o tres mil milions d'euros, tant hi fa, a Turquia, perquè reculli els derelictes -cosa que la mar ha tret i que ha passat fronteres i fa nosa- i els reclogui en campaments inhòspits. Diuen que el traïdor, capint la dimensió del seu pecat, va cercar un garrover per a penjar-s'hi. I que els sacerdots del Temple no van voler recuperar el sac de monedes i decidiren comprar amb aquells euros un tros de terra per enterrar-hi forasters, Haceldama, que és camp de sang dit en vernacle.