Pallassos

Quan el pallassos de la tele no eren la classe política sinó els veritables pallassos que vèiem cada tarda amb en Gabi, Miliki i Fofito, els que tenim ara més de 40 anys, rèiem dels seus gags i de la seva innocència, embadalits davant del televisor. Una mena de lutiers del riure que entretenien i fins i tot ens feien cantar. Ara costa més  cantar i riure davant del que passa perquè les realitats, son més aviat per plorar i rebel·lar-se.

Pel matí engegues el mòbil rebent un correu de la teva gestoria recordant que has de fer la declaració de la renda i quan obres la radio, sents que a Panamà tothom hi anava de vacances menys tu. Fulleges el diari mentre esmorzes i llegint les planes de política nacional, t'imagines d'aquí un parell de mesos amb el gin amb llimonada a la mà i la butlleta a l'altre sense saber què fer, si remullar-la o fer-la servir pels festers. Et connectes a l'ordinador per mirar de fer feina i de reüll t'apareix com un fantasma del passat el banquer de la gomina als titulars del twitter. Llavors fas memòria quan va venir a Menorca a donar lliçons d'ètica, empresa i el futur d'Espanya. Només et queda obrir l'aplicació mòbil d'incidències urbanes del Consell insular de Menorca i els ajuntaments per veure que la primera cosa és que han escrit la paraula Incidnecia urbana i la segona, que les rajoles del carrer que vas avisar perquè estaven trencades el 5 de març, segueixen trencades. M'agradaven més les bromes amb en Gabi, Miliki i Fofito. ¿Cómo están ustedes?