El senyor Aznar, que sempre és allà, diu que denunciarà l'Agència Tributària davant la Fiscalia «per revelació de dades tributàries». Perquè segons sembla ha transcendit que li han posat una multa de no sé quants milers d'euros per una suposada defraudació d'impostos. I quan ho sens, et quedes atordit.
Perquè aquest és el mateix senyor Aznar que es va creure mister Bush quan aquest li deia que hi havia armes químiques a l'Iraq, i que en conseqüència va defensar una guerra que ha estat la mare de tots els mals que patim avui a Síria i a mig món. I en canvi, per aquest engany que ha provocat i provoca tants de morts, ell mai no ha denunciat mister Bush davant la Fiscalia, i encara diu que són amics.
És el mateix senyor Aznar que es va creure que la carnisseria de l'estació d'Atocha l'havia provocat ETA i que es va passar anys defensant aquesta teoria. Mentre tothom sabia que era una gran mentida fabricada per no perjudicar el seu partit en les eleccions que s'estaven a punt de celebrar. Però ell mai no ha denunciat els autors d'un engany tan miserable infligit a les víctimes i a tots els espanyols.
És el mateix senyor Aznar que va nomenar el senyor Rato ministre d'Economia i que no perdia ocasió per dir que era el millor de la història. I que el va promoure encara a la presidència econòmica del govern europeu com a símbol de la seva nova Espanya. Però no veig que ara l'hagi denunciat davant de cap tribunal, ni pels seus negocis opacs ni per la vergonya que ha fet caure damunt dels que es creien el discurs de la potència espanyola.
És el mateix senyor Aznar que es devia creure que els comptes del PP eren nets com una patena i que en els anys que va dirigir el partit no va qüestionar els seus tresorers, primer el senyor Álvaro Lapuerta i després el senyor Bárcenas. Però ara que s'ha vist de quin peu calçaven tots dos, tampoc no hi ha cap indici que ell els pensi denunciar davant de cap fiscalia.
És el mateix personatge, també, que va nomenar ministre el senyor Matas, ben conegut a ca nostra, i ara a la presó per motius que no cal dir en públic per no escandalitzar la gent honrada. I tampoc no hi ha notícia que açò hagi estat prou raó perquè el senyor Aznar el denunciàs davant de cap fiscalia.
També va ser ell qui va triar i va nomenar fins a onze ministres que devien ser molt bons per als interessos de l'Espanya que ell defensa, però que han acabat tenint acusacions de cobrar sobresous d'una anomenada caixa B, que vol dir negra. Fins ara, cap d'ell ha estat denunciat per aquest expresident que tan gelós està de les seves dades tributàries.
Com que anam de bona fe, hem de suposar que si el senyor Aznar no ha fet cap d'aquestes denúncies és perquè anava un poc distret amb altres temes. Havia de dedicar el seu preciós temps a donar lliçons als espanyols, criticar el senyor Rajoy –que es veu que no li ha sortit com ell s'esperava-, maldar pels seus negocis internacionals i preparar conferències en anglès.
Però ara que li han tocat la cartera sembla s'ha deixondit i potser ha descobert un món, el de l'administració espanyola, que algunes persones no tan espavilades com ell, ja coneixíem. Per exemple, açò que ha motivat la seva denúncia, només és una novetat perquè ara li ha succeït a ell. L'Agència Tributària pot ser la mar d'arbitrària quan s'ho proposa, i el ministre es pot quedar tan ample. Perquè per raons que ningú no s'atrevirà a dir en públic, quan convé, de segons qui es filtren les informacions, i de segons qui, no. Déu meu quin misteri!
Però la cosa no canvia gaire si rallam de la informació policial, que de segons qui i quan convé, es filtra sense dur signatura; i així el ministre responsable ni ha de donar explicacions. O amb la justícia, on els balls de noms per a la designació de segons quin poder judicial, són un escàndol. I els que hi ha a l'hora d'assignar jutges per alguns casos concrets. O quan els secrets sumarials són coneguts per la premsa setmanes abans que els puguin consultar els afectats.
Són coses que podrien succeir a qualsevol banda, a qualsevol país. El mal és que aquí es van repetint amb total impunitat i són l'evidència que qui ha d'assegurar l'estat de dret, no se l'acaba de creure. El senyor Aznar, que aquesta vegada sí que vol posar una denúncia, potser ara descobrirà que el seu gran país, com a estat democràtic, és bastant xerec.