Gairebé tot el que van retallar continua retallat. I ara n'hi ha més de privat. I els polítics que ahir criticaven les retallades sembla que ara se n'obliden.
El temps passa inexorable, i la veritat treu el nas inexorablement. Tothom pot veure polítics que s'enfonsen en la pròpia misèria, i banquers, i gestors i més polítics, i fins i tot la reial família, que presenten símptomes d'haver-se intoxicat amb el propi suc.
Tothom pot veure que les retallades sanitàries han estat inútils, és a dir, no han servit per disminuir la despesa pública. Per tant, l'argument de l'austeritat per estalviar ha estat enganyívol. Aquest argument de l'austeritat ja no està en la boca política, perquè ja no és creïble, ni l'argument ni la boca.
Menorca tornava fa poc els ambulatoris a l'horari anterior, tot i que parcialment, i en fer-lo ens demostra que no calia tancar-los per estalviar. I Balears torna la targeta sanitària als sense papers, i en fer-lo admet de fet que no calia deixar-los sense atenció mèdica.
Tothom pot veure ara que no calia retallar. Ara, per tant, cal tornar enrere i deixar les coses tal com estaven. Però vet aquí que sembla que ara no se'n recorden. Ni volen veure el que avui és evident: retallada ha estat igual a privatització.
L'oblit deliberat és mentider, hipòcrita, és una estratègia prou coneguda dels polítics. Amb sospitosa freqüència obliden el que ahir van fer, sobre tot si en van treure diners. Sembla que s'obliden del que deien ahir. Obliden que ahir criticaven i avui fan feina perquè ningú se'n recordi.
Però vet aquí que tenim memòria, i bons ulls per veure-hi clar. Un informe publicat aquest any de 2016 afirma sense reserves que, entre 2008 i 2013, Balears ha estat una de les tres comunitats on més intensament van aplicar les polítiques d'austeritat i retallades sanitàries.
Balears també destaca negativament, en el conjunt d'Espanya, perquè va multiplicar la despesa pública per contractar serveis sanitaris privats, alhora que retallava diners de la sanitat pública. És a dir, els diners que va treure de la sanitat pública eren en part per a la privada.
Balears destaca també perquè va disminuir el nombre de llits d'hospital públic alhora que van augmentar els llits disponibles a la sanitat privada, i tothom sap que l'hospital públic és millor que el privat.
Cal recordar, i obrir els ulls. L'informe que comento és «Austeridad y privatización sanitaria en época de crisis: ¿existen diferencias entre Comunidades Autónomas?», publicat per Gaceta Sanitaria, la prestigiosa revista científica de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria.
Quant a retallades i austeritat, la situació a Catalunya és encara més colpidora perquè aquí la privatització sanitària, ara dissimulada, ara sense dissimul, ha estat intensa i inexorable, i continua. Aquí, el percentual de diners públics destinats a la contractació de serveis sanitaris privats és cinc vegades més alt que a la resta d'Espanya.
És curiós observar que cap polític, cap comunitat autònoma no van publicar les dades relatives al total retallat ni al total concertat amb el sector privat. Ahir se'n parlava molt, ara no se'n diu res.
I continua que es contracten, privadament però amb diners procedents de tothom, els polítics que en el seu dia van fer feines per privatitzar. Hi ha un suc que intoxica, i que fa girar la porta giratòria.
En aquest context, si les retallades sanitàries no van representar cap benefici remarcable, ni per a Espanya ni per a cap comunitat autònoma, i menys encara per al pacient, és evident i inexcusable que han de tornar a la situació que tenien.
En cas contrari, hi haurà prou arguments per pensar que els polítics contraris a les retallades tampoc no eren gens sincers quan les criticaven, i que per tant són malalts també d'aquells sucs que intoxiquen.
bello.cat / jordibell@gmail.com