Ja hi tornem a ser. Unes noves eleccions el mes de juny, un fet que constata la incapacitat de tots els partits d'arribar a acords postelectorals i respectar la voluntat (diversa i lluny de majories) expressada pels votants el passat 20 de desembre. Uns tenen l'esperança posada en l'abstenció, que els pot beneficiar; d'altres, confien en les confluències o pactes preelectorals que poden dibuixar d'antuvi una possiblitat real de formar govern. Després de tot el periple negociador i infructuós a què s'han abocat els partits en els darrers mesos i del qual ens n'han fet testimonis directes, fet que molts hem suportat amb estoïcisme i alguns altres amb certa dosi d'esperança (minvada a mesura que avançaven les setmanes), ara ens trobem que aquestes confluències preelectorals també troben impediments i esculls.
Tenc la sensació que molta gent n'està farta de tant anar i venir, de tanta subtilesa en el què i en el com, de tanta indefinició en el qui. El que més els hauria d'importar és el «per a qui», i no sembla que en sigui, de moment, la prioritat. I crec, sincerament, que el més net i clar és establir objectius prioritaris i explicar-los, d'una vegada per totes, a la ciutadania per tal que cadascú pugui dipositar el seu vot amb coneixement de causa. O és que el 27 de juny tornarem a reemprendre el malson de les negociacions estèrils per intentar formar govern, on els egos i els programes compten més que les necessitats de tots plegats?