Dissabte passat vaig tenir l'oportunitat de compartir taula amb la Dra. Alicia Sintes, científica menorquina que ha entrat a formar part de la història recent per la seva participació al descobriment del moviment de les ones gravitacionals. Amb sinceritat reconeixeré que tot i el seu esforç i el seu to pedagògic i pausat, em va costar d'entendre el què ens explicava. Quan als que som de lletres i no de ciències ens parlen de la matèria, de l'espai-temps i dels forats negres, entrem en una espècie de viatge cap al més profund en el que mirem de buscar solucions pensant en Star Trek i la Guerra de les Galàxies, veient que la cosa no acabarà bé. En qualsevol cas, sentir-la parlar amb la passió i la clarividència d'haver ajudat a demostrar el que Albert Einstein tant sols havia formulat, et deixava embadalit. Però sobretot, pel fet que amb aquest treball, començava un llarg camí d'investigació en el que ella mateixa ens reconeixia que no es trobaria la solució final fins potser, d'aquí trenta anys.
Sens dubte, els investigadors estan fets d'una pasta especial. Una pasta que es tradueix en una curiositat infinita, en formular les preguntes adequades i saber que potser fins d'aquí mig segle, algú ho podrà demostrar empíricament. Moltes hores de dedicació, molta paciència i un nivell altíssim. Ens va comentar que en aquest projecte d'investigació estava treballant amb un equip de mil persones de tot el món, coordinades i funcionant com un exèrcit per no desaprofitar cap minut. I tot això ho feia aquesta santlluïsera des de la UIB. Admirable, sens dubte.