Els aeroports sempre han privilegiat de tenir vida pròpia i el de Menorca, no és pas una excepció. Darrerament, dona la sensació que s'ha convertit en un centre d'oci, restaurants i botigues on de passada, pots volar. Els responsables d'AENA han vist que calia animar el xiringuito i s'han esforçat per multiplicar les opcions per passar el dia en família entre arribades i sortides. Taules de pícnic, menjadors a la zona de facturació i establiments d'entrepans variats que miren d'atraure clientela amb una foto d'unes olives negres com si fossin defensors de la dieta mediterrània.
El que no han canviat son els nivells de preu-qualitat, que continuen com sempre, fregant la línia de la presa de pèl a la que hom es veu sotmès quan passa per caixa. Sort que per anar al servei encara no es paga, tot i que em fa por que algun dia ens obliguin a treure la visa per fer un pipí. Per cert, comença a ser hora de revisar la tècnica de màrqueting de fer caure al passatger en la temptació de comprar-se un perfum abans d'agafar l'avió, com si volar tingués res a veure amb fer bona olor. Temps enrere el duty free ens l'havien venut com l'escapada a Panamà dels que paguen impostos però em sembla que això ja forma part del passat.
Quan s'acabi la temporada tocarà plegar el circ de terrasses prefabricades i l'aeroport tornarà a convertir en una d'aquelles urbanitzacions fantasma on no hi ha ningú. Enguany encara tindrem més la sensació d'abandonament però per això, encara falten tres mesos.