Dos homes d'en primer s'havien gatinyat. D'un cop de peu, dels dos un va fer rodar un mac.
L'altre hi va i l'assegura i li envela un bon xut. Però encara no basta per distreure el disgust.
Llavors la Dona Sapiens aconsellà els dos marbres: -Feu passar, si en sabeu, el roc entre dos arbres.
Així es va marcar el gol primer del Neolític, que passions encén amb un transfons polític. Prest va succeir el drama històric de l'esport: el xutador fou víctima de la ira i va ser mort. Va començar amb venjança el joc de peus, foot ball, que amb èpica es celebra cada cop que hom fa un gol.
Aquell joc, poc a poc va esdevenir un treball i els jugadors cobraven un dineral com mai.
Dos filòsofs es queixen: «Quina desolació! Aquest partit no el donen per cap televisió». Dos emprenedors ploren desconsoladament: «Si avui ens eliminen no guanyarem argent». I un infant que somia arribar a ser com Messi veu que li falta un pare que els impostos no ingressi.
El jardiner que sega la gespa de l'estadi se sent un Robespierre tallant caps amb un gladi. I onze gladiadors per banda en fan desferra, com d'Àtila el cavall campant en cruel guerra.
Acròbates del dribling, centaures d'herba verda, suen la cansalada maldant d'obrir una esquerda al mur de la defensa contrària: un rac-i-toma; per últim, vola un àngel: la bimba engospa, empoma. Déu és rodó, perfecte, i, de cap o de pota, un nou déu a la xarxa hi fa d'entrar la pilota.
Cada dia, a tota hora se'n ralla i és magnífic que una temàtica tengui tant de sabut científic, que estudiï, analitzi, sense vessa ni abúlia, les jugades difícils per triomfar a la tertúlia. Tot s'hi pot discutir; per tant, s'hi discuteix. Caldrà nomenar un àrbitre (que tothom maleeix) perquè al riu sang no arribi i que ningú s'exalti si aquesta autoritat va i decreta un penalty.
Així que el respectable naturalment comprèn que el futbol és la vida: tot es compra i es ven. Països, nacions han d'acceptar-ne el codi, violents, confrontant al rectangle llur odi. No hi ha glòria més gran ni sentiment més noble que vèncer al contrincant. Quin honor per a un poble! Atur, precarietats, crisis...? Mai farem figa si els nostres mercenaris combaten per la Lliga.
El no-nacionalista Aznar diu: «"Quina tropa! Com voleu, així idò, que es consolidi Europa?» Tot anirà molt bé, com nau amb vent de popa, si en el campionat haurem guanyat la Copa.