La catastròfica i perversa aplicació del decret TIL va promoure una mobilització històrica a l'educació balear. En una societat de tuits, titulars, filiacions gregàries ideològiques inalterables i proclames, que reflexiona poc o gens amb esperit crític individual, el TIL va ser la bandera d'un estaló massiu a la protesta. Però les simplificacions tenen efectes negatius. Mort el TIL, va morir la mobilització. I els autèntics problemes de l'educació balear van quedar intactes, sense resoldre, i narcotitzats.Ç
TIL, com PISA o LOMQE... No s'enganyin. El problema no són les sigles. Són els recursos. Independentment del fet de trobar un mestre més o menys capaç, involucrat, repenjat a la seva condició de funcionari, més o menys polititzat, que xerri català, rus o castellà, és obvi que un alumne aprendrà millor amb vint companys que amb trenta. I que si el col·legui que té una dificultat disposa de bones eines per treballar-la, tots hi sortirem guanyant.
El Govern ha reduït les ràtios a P3, però això no és suficient per satisfer els centres. A ESO, per exemple (els instituts és on la protesta verda ha tornat ara a mostrar, tímida, el seu capet), la llei permet arribar a 33 alumnes per aula, xifra que alguns hem conegut però que no per això es justifica. Tampoc la manera d'ensenyar és la mateixa, per sort.
La Conselleria actual ha rebut una allau de demandes, i s'ha vist obligada a posar bona cara a totes, perquè sap tot el que li deu al moviment verd. Però clar, cada bona cara té un preu, i la suma dels imports desborda el pressupost d'un sol any. Educació, per aquest motiu, fila prim per ajustar personal de forma rigorosa, fins i tot amb temes tan sensibles com la diversitat. Ara són més simpàtics però no són molt més rics. Per això hi ha retallades puntuals i es mantenen ràtios generals molt elevades. Queda per resoldre tot allò que la bandera del TIL en el seu dia va tapar.