La primera vegada que Obama va arribar a Madrid no ho va fer amb l'Air Force One. Llavors era jove, portava una motxilla a l'esquena, anava a peu a tot arreu i menjava a llocs baratets. Mai hagués imaginat que un dia seria rebut pel Rei. Així de sincer es confessava diumenge passat el president dels Estats Units en la seva visita express d'un dia i mig. Les seves paraules m'han fet pensar les vegades que ens omplim la boca dient que Menorca s'ha d'enfocar a un turisme de qualitat que traduïm com gent amb alt poder adquisitiu, criticant sota voce el turisme de motxilla. I ja ho veieu que els que la primera vegada arriben amb pocs recursos, algun dia poden tornar vestits de prínceps o de presidents. A Menorca no s'hi pot anar de passada, s'hi ha de venir expressament i per tant, compartir aquest tresor amb tots els que fan l'esforç vol dir oferir sempre la nostra millor versió. Segur que si també comparteixen els mateixos valors, repetiran o s'acabaran quedant i no els farà res pagar el preu que valen les coses autèntiques.
Llegint l'enquesta de PIME entre línies hi sobresurt en la opinió dels empresaris que no fan el calaix desitjat. Coca Cola per tres, com em deia l'altre dia un amic. Aquest és el diagnòstic més repetit en el que portem d'estiu, que per altra banda respon a l'economia real que intenta recuperar-se d'una crisis i malgrat perdre poder adquisitiu i fins i tot la feina, segueix anant de vacances. Poder ser un destí chic and cheap, tampoc està gens malament.