L'Associació de Comerciants de Son Parc el passat 29 de maig en una reunió de la seva executiva es va posicionar en contra de l'emissari submarí de la depuradora d'Addaia que es pensa fer a la platja de Son Saura. No m'estranya gens aquesta decisió perquè és en primer lloc de sentit comú que per una platja no hi hauria de passar cap infraestructura i també perquè és una resolució pensada des de la prudència. Quants caps romputs, i doblers!!, ens estalviarem si penséssim des del temor i la desconfiança i no des de l'alegria més irresponsable.
No recordo a qui li vaig sentir dir que en el Cel, davall Déu, però no massa per davall, es troben asseguts en bones poltrones els enginyers. Des que es va trepitjar la Lluna, totes les disciplines tècniques van sobrades d'orgull i mancades de modèstia. Pels tecnòlegs tot és possible: diuen que la ciència ho té tot apamat i és només una qüestió de doblers convertir els pans en peixos. Es pot treure aigua dolcíssima de la mar, convertir els pixums en aigua destil·lada, fer baixar les temperatures mitjançant aires condicionats a qualsevol espai quasi desèrtic... I si la cosa falla, diuen, és només perquè l'obra tecnològica no s'ha executat bé o no s'hi han esmerçat prou senalles d'euros.
Cada vegada estic més convençut de la necessitat que els estudiants de les carreres tècniques també facin cursos d'humanitats. Si estudiessin un poc història, especialment la de les catàstrofes per errors tècnics i humans, eixamplarien la visió que tenen de la societat i incorporarien els imponderables com a quelcom a tenir en compte, perquè, malauradament, la imponderabilitat és la música que ens fa ballar a tots dia sí i dia també.
Ben segur els enginyers que van dissenyar el cable submarí que es va foradar el passat divendres a uns metres de la platja del Fil de Ferro, que va contaminar la mar amb líquids irritants i va fer tancar les platges (per cert, la Red Eléctrica Española no pensa indemnitzar els turistes afectats i els establiments hotelers i de restauració perjudicats?), no hi van anar a pensar amb l'imponderable d'un accident amb una àncora d'una embarcació. Tanmateix la mar és gran...
Potser a Noruega o a Suècia, a qualsevol país no bananer com el nostre, és possible que els artefactes tecnològics i d'enginyeria vagin com a una seda, però aquí no, perquè l'experiència més recent demostra que, perquè o bé es cisa en l'obra pública o bé perquè no hi ha bons professionals, tot s'acaba fent amb els peus. Però, a més, per què s'han de fer les coses menyspreant la naturalesa i el clima?
En el centre sociosanitari de Santa Rita de Ciutadella, amb aquests dies de calor, els malalts i treballadors es rosteixen com a pollastres perquè l'aire climatitzat està espatllat i perquè l'edifici està concebut des de la divinitat, des del pensament de la confiança absoluta amb la tecnologia, sense anar a pensar que cal fer els projectes arquitectònics pensant amb el clima de Menorca. Ben segur que si l'edifici de Santa Rita s'hagués concebut tenint en consideració les hores de sol del Mediterrani i desconfiant dels aires condicionats s'hauria dissenyat de tal manera que es podria pal·liar la calor d'una manera natural, sense la necessitat imperiosa de les tecnologies i el consum d'energia. Ara l'edifici no té alternativa, o et rosteixes o hi poses l'aire refrigerat a tota pastilla.
Quan veus tots aquests exemples, i molts més que només a Menorca es podrien esmentar, t'omples de ràbia. Què ensenyen a les facultats i escoles? Què hi ha dins el cap dels nostres polítics perquè d'entrada aprovin obres públiques mal dissenyades i després s'executin encara més malament? Per açò, Associació de Comerciants, i veïns tots de Son Parc, endavant: vigileu, fiscalitzeu i no pareu fins no tenir plena seguretat que la depuradora i el seu emissari no serà un nou bunyol.