Diuen que estem immersos a la setmana de més ocupació de tot l'any a Menorca. Si la roqueta aguanta és perquè està construïda damunt sòlids fonaments que la sostenen tot i el pes afegit. Som a la setmana més plena i jo afegiria, més saturada perquè segurament, el mes d'agost el puguem considerar el mes de la saturació per excel·lència gràcies a la intel·ligent organització laboral i escolar que tenim en aquest país des de temps immemorials. Saturació de sol, de calor, de sopars, de compromisos, de concerts i tertúlies a la fresca, de visites, d'embussos a la carretera, d'embarcacions a les cales i tantes altres circumstàncies inherents a l'època de l'any en la que la Illa, també fa el seu calaix més important. Aquest estiu també saturats de dies de tramuntana que pels que treballem és com una benedicció però entenc que quedar-se a port per culpa del vent, provoca tanta frustració com no tenir neu per esquiar. Són les incomoditats burgeses del primer món a la que ens hem acostumat per dir que estem de vacances, tot sigui dit de pas.
Comencen a ser cada cop més freqüents els comentaris de que aquesta saturació ens acabarà per destrossar la tranquil·litat que ens esforcem a vendre durant tot l'any perquè els metres quadrats són els que són i de moment, que jo sàpiga, Menorca no s'expandeix ni creix en extensió. Si volem posar remei haurem de convertir tota la seva superfície en un gran parc natural, amb entrades limitades anuals per xifra de visites com passa actualment a molts indrets preuats de qualsevol racó de món. Pensem 'hi.