Massa gent, massa cotxos amunt i avall per la carretera general i rodant pels camins que duen a qualsevol indret. La platja més llarga, plena a vesar, n'és un reflex de la situació actual. És la Menorca que promou tobogans i castells inflables enmig de la mar, para-sols i gandules, la que omple l'arena de tovalloles amb marca hotelera, la que ofereix massatges complets per 25 euros ran de vorera, ven roba que dibuixa sargantanes i –carreta en mà- canta «coco, pinya, síndria, meló». Vénen tants visitants que –en si mateixos- semblen un parc d'atraccions, el low cost que ens dóna maldecaps i que demana 1 pizza per a 4 persones. Els illencs creiem que ens resten el lideratge global.
Més amunt, passejant només dos quilòmetres per la mateixa platja, es troben els selectius. Són uns viatgers que cerquen l'oferta complementària que transmet experiències, sensacions i subjectivitat. Justifiquen el viatge amb i pel territori, els museus, la gastronomia ... són un grup amb personalitat pròpia. Ens sedueixen perquè volen conèixer altres realitats, altra gent, altres cultures i –poc a poc- van aprenent també la nostra manera d'entendre el món.
Ho diu la campanya del Govern balear «Benvingut turisme», on l'equilibri és la clau. Ens demana que siguem receptius, que tinguem una visió positiva dels visitants, però el negoci no té límits quantitatius i sí la capacitat dels nostres pobles.
Turisme: Sense, no podem viure. Com l'agost, tampoc.