Probablement, aquest no sigui un títol gaire periodístic. A priori, només pot interessar a un lector familiaritzat amb la premsa diària. Què sabem sobre les conseqüències de la decisió britànica de sortir de la Unió Europea? I del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per a la sigla en anglès)? Poca cosa en transcendeix amb claredat a l'opinió pública atès el grau de secretisme amb què es duen les negociacions. Aquest juliol passat s'ha esdevingut la catorzena ronda negociadora del TTIP entre la UE i els EE.UU. d'Amèrica, i mutis i a la gàbia. Qualque beuratge estimulant per a l' élite del poder bull dins l'olla, que serà especialment verinós per a la ciutadania. Quan sigui l'hora, segur que ens vendran el producte tòxic amb embolcalls seductors, que de màrqueting per engatussar la gent en saben molt. Diuen que el TTIP cerca fer front al poder comercial creixent de la Xina. Posem que sigui així i, per açò mateix, la creació d'una àrea comercial immensa els servirà també per rebaixar els estàndards de qualitat europeus en tot d'aspectes fonamentals per a la vida social: drets laborals, seguretat alimentària, controls i serveis públics sanitaris, educatius, mediambientals, etc. I, encara més greu, la pèrdua de capacitat de defensa ciutadana davant els interessos de poders no democràtics. Un buidatge de sobirania nacional que no sembla preocupar gens ni mica als nacionalistes que ens governen i que s'omplen la boca amb apel·lacions a «la integridad de la patria». Paradoxes.
Què succeirà amb el TTIP després del brexit? Haurem de veure si la UE, en perdre la segona potència econòmica i el centre del sector financer, haurà de rebaixar les seues pretensions en diferents aspectes per compensar encara més als nord-americans. Si no és que des de la City es faci amb ells causa comuna, doncs no seria la primera vegada que Londres i Washington es posen d'acord front a projectes europeus. Amb un panorama electoral obert a França, Països Baixos i Alemanya, on la ciutadania es mostra tal volta millor informada i, per açò, és més reticent al TTIP, podria ser que l'any que ve no hi hagi l'escenari ideal per concloure un acord d'envergadura mundial com aquest. L'Estat espanyol farà, com ja és habitual, d'escolà d'amèn en aquesta litúrgia. Però, després del brexit, podria ser que la Comissió Europea s'adonàs que cal construir una UE nova per al progrés, la sostenibilitat i la igualtat social. O açò és somiar truites?