Veure's implicat en una situació imprevista que afecta la capacitat de reacció de les persones ens desborda. Ens va succeir durant el Jaleo de Gràcia, quan un cavall gris es va desbocar i desviar-se cap al públic, just a l'alçada del Principal de Guàrdia. La vorera és el mirador apassionat dels qui ja no ens atrevim a dirigir-nos al ben mig d'una plaça plena a vessar. L'equí entremaliat va rectificar a un pam de nas de noltros, i en lloc de cap a Isabel II, va voltejar incontrolat cap a s'Arraval. De cop, un fet d'aquells que per molt que no el vulguis, se't presenta i no pots fer res per eliminar-lo o esquivar-lo àgilment. Després, quin disgust, vam saber que havia ferit a una jove. El fet no va tenir res a veure amb el que succeiria un cop acabada la festa i que ens deixà sensacions que costen d'entendre, de percebre i d'explicar-les. Fa molts anys que tresquem per tots els pobles, i mai ens acostumarem al silenci que provoca una situació així. Fatídics accidents.
Benvingut sigui el debat. Ompliu-lo de serenes converses, sense ànim de polemitzar, incidint en millorar la situació de tots els actors i les escenes que hi formen part. Cal atenuar els problemes i els efectes, de rallar amplament, de poder limitar els horaris o el número de cavallers, com també les barres de bar creixents.
Tot, conscients de que segurament hi haurà un trosset on no arribarem. És aquella circumstància fortuïta que –com l'altra dia- costa endevinar.