Síguenos F Y T I T R
Sa darrera tanca

Les cabòries de Na Rita

|

Na Rita està del tot desorientada; no comprèn res, mesquina. Ella, na Rita Barberá, que ha estat la màxima representació de la política valenciana de tota una generació, es veu obligada ara a deixar la seva militància al Partit Popular, després de ser-ne una de les fundadores i haver-ne format part activa i destacada durant els darrers 40 anys i, també, amb 24 d'alcaldessa a l'esquena, una de les millors d'Espanya, no, no, la millor, sense cap casta de dubte. I encara li demanen que deixi el seu escó de senadora, tot per haver donat mil euros per a una campanya electoral. Aquest –el de petició de la seva dimissió- ha estat l'acord unànime d'un parlament regional on, en aquests moments, comanden els rojos i els separatistes. I els seus mateixos coreligionaris hi han votat a favor. Quina traïció, quina vergonya!

Li diuen que la troben demacrada i ella pensa que no és per a manco, amb tot el que li està passant. Dorm malament i, en les poques ocasions en què decideix eixir de ca seva, es veu assetjada per una munió de periodistes que violen, una i altra vegada, la seva intimitat i la seva llibertat personals. No se'n sap avenir de que li estigui succeint tot açò a ella, que convocava la premsa quan li semblava adient i, sempre, per esbombar als quatre vents els seu grans projectes per a major glòria de València i els valencians. Que si un circuit urbà de Fórmula 1 que fou l'enveja de tothom i molt especialment dels seus vesins del nord (mira que en són de roïns), que si la ciutat de les arts i de les lletres, que si un nou palau de la música; tot li semblava poc. Que com es pagava tot açò? I que n'ha de fer ningú! Que havia de carregar-se tot un barri (de gent senzilla, evidentment) per poder obrir la ciutat a la mar, doncs ho feia, i cap problema. Que la seva joia de la corona, el metro, patia un terrible accident per defectes en la construcció que no concordaven amb el què havia estat pressupostat, bé, això són gajes del oficio. Però ella seguia guanyant eleccions i més eleccions, sempre per majoria absoluta..

En realitat, la seva fou l'època daurada del PP, en la qual les coses es feien com s'havien de fer. La mateixa en què a les Illes, per exemple, governava el seu gran amic Jaume Matas, un altre crac de la política i de les finances qui, a més, tenia molt bones relacions amb la reialesa i el seu entorn. El que li sap greu de Matas és que, al final, està donant mostres de feblesa, en vendre's les seves propietats i pactar amb la Fiscalia per tal de no entrar a la presó. Ella, no; ella és una dona de cuerpo entero, con unos reaños que pa qué. Ningú no aconseguirà posar-la entre reixes, ni tampoc fer-la fora del Senat. Quina altra mare de la Pàtria podria haver-hi millor que ella, l'excel·lentíssima senyora Rita Barberá?

Els qui ara li estan demanant que plegui són aquests de Compromís, que van entrar al Parlament vestint samarretes i ara el presideixen. I el molt lamentable Ximo Puig, un socialista, com aquell Lerma d'ínfausta memòria. Sí, i els mateixos populars, pressionats pels tiquis-miquis de Ciudadanos, que han posat el seu cap com a condició per donar suport a Rajoy en una hipotètica nova investidura (Mariano, Marianito, que me la estás jugando, muchos besitos y abrazos y ahora, ya ves). Però no podran amb ella, amb la gran Rita Barberá que sempre ha fet el que li ha semblat i ho continuarà fent, faltaría plus. La pàgina més brillant de la història de València, i d'Espanya, és clar, no pot veure's esborrada per un excés de purisme i del que alguns anomenen transparència.

–El que na Rita no sap és que aquestes reflexions que ella està fent avui divendres dematí les llegiran els menorquins qui desitgin fer-ho el proper dilluns. I en dos dies i mig poden haver passat moltes coses. El Parlament de València haurà demanat al president del Senat, Pío García Escudero (un altre que ella creia que era dels seus, hay que ver) que iniciï una modificació de la reglamentació per tal que els senadors nomenats a proposta de les cambres autonòmiques puguin deixar de ser-ho si aquestes ho demanen en trobar-se aquells immersos en casos de corrupció. Rita Barberà, qui seuria, a partir d'ara, en la bancada del grup mixt i passaria a guanyar 7.000 euros mensuals, podria veure's expulsada de la cambra alta i perdre el seu aforament. Ja no la jutjaria el Tribunal Suprem sinó un jutjat d'Instrucció de València (como a cualquier chorizo, Dios mío). Açò, si és que, abans, ella no aguanta més la pressió del seu propi partit i acaba renunciant. Tot està per veure.

Lo más visto