El Consell de Menorca actualment recondueix, i redueix, el macroprojecte de la carretera general menorquina, on el govern anterior, del PP, començà la construcció de fins a quatre rotondes, amb tres enllaços de doble nivell en un tram de 12 kms. En una d'elles, feliçment paralitzada, s'hi poden llegir encara unes lletres: «Si salva una vida, ja val la pena». Com si la seguretat vial depengués només d'obres de gran impacte (compari's Menorca i Eivissa en nombre d'accidents de tràfic i observi-se'n la diferència). És ver: tota vida humana té un valor per se absolut. Però em deman si qui escrivia allò pertany als mateixos que donen suport a les polítiques governamentals que, per activa o per passiva, toleren els 3.770 refugiats morts al Mediterrani durant el 2015 o la xifra rècord de 2.977 ofegats fins al juliol d'enguany. I que participen en guerres intensament mortíferes, ara a Síria, demà Déu sap a on. Ja ho val, aquell Aznar dels peus damunt la taula amb Bush i Blair planificant la invasió d'Iraq! Considerem també els atemptats, producte de follies espantoses. Aplaudeixen el ministre Margallo afirmant que un atemptat terrorista és millor que la independència de Catalunya.
A una altra banda (o és la mateixa?), algú amenaça: «Si Pedro Sánchez governa amb el suport de Podem, ERC i el PDC, jo marxaria del partit». És un dels impulsors de la 'desigualtat' entre espanyols per via del sistema d'un finançament injust. Ja es vol barra, Juan C. Rodríguez, qui per anys va presidir Extremadura, on deixà una xarxa 'no nacionalista' de 'no independents' de l'erari públic només en parangó amb l'Andalusia de Chávez i Griñán. Diran: «De Joans, Peres i ases, n'hi per totes les cases», cert; però hi ha dades comparatives incontestables. D'aquest alzhéimer, en són empeders també Díaz, García-Page o Fernández Vara, que igual que Rajoy, Santamaría o Cospedal, han manifestat que «no se puede gobernar España con esos». Esos... El demostratiu té una deixa despectiva indiscutible. 'Aquests' no es mereixen ser ni anomenats.
Tanmateix, és un fet que un govern del PSOE amb el suport de Podem i els partits catalans i basc sumaria més que PP i C's i tindria igual legitimitat democràtica. Segons Soraya, seria un govern Frankenstein, metàfora tòxica: fet de trossos, recosit amb filets d'energia... Faria por. A qui? Primerament, a tota la fauna de corruptes, que hauria de fugir espantada. Després al sistema bipartidista caduc. Pedro, fes de Mary Shelley!