Ciutadella atorga, a través del Cercle Artístic, un premi teatral, el Born (enguany la XLIª edició), dotat amb la gens menyspreable xifra de 14.000 euros. Ara que s'acaba l'any que commemora la mort de William Shakespeare, fa quatre segles, vet aquí que, casualitat o no, el 41è premi Born de teatre ha estat enguany per a una obra d'ampli ressò shakespearià, «Lear», de Francesc Meseguer Aragall. Diuen els qui l'han premiada que és un monòleg de 27 pàgines en què el personatge, un vell crític teatral, deixa anar un discurs que, amb un llenguatge un pèl filosòfic, passa d'una reflexió metateatral sobre una representació d'«El rei Lear», que no el satisfà en absolut, a un exercici de crítica ferotge envers el teatre català contemporani, però extrapolable a d'altres dramatúrgies; per cert, molt bona la postil·la d'Afonso Becerra en negar-li l'extrapolació al teatre actual gallec, «perquè, de teatre gallec propi, ara mateix no en tenim», i així van les coses a la terra de Breogan o d'en Rajoy i en Feijoo, com es vulgui. I tot parlant de teatre, passa el personatge a endinsar-se finalment en un territori personal més íntim, on la família, l'amor, la política hi troben lloc. Tindrem ocasió, l'any que ve, de tastar la lectura d'aquest text dramàtic i fer-nos-en una idea pròpia quan, com cada any, sigui editat. Mentrestant, em vénen al cap aquelles paraules del personatge Gloucester a l'escena IV de l'acte 1r d' «El rei Lear»: - «És el flagell del temps que els folls guiïn els cecs». Quina veritat històrica i actualitat té aquest enunciat de Mr. William!
Pareix, emperò, que la cultura teatral no suscita gaire adhesions entre els qui a priori sembla que haurien d'estar interessats pel món de les arts escèniques. Deu ser que realment, d'aquests, per aquí no n'hi ha gaire? La gala del lliurament del premi sol comptar amb força públic; no així el gruix d'activitats que giren entorn del premi.
Fa anys que la junta directiva del Cercle va decidir, amb bon criteri, eliminar el sopar del premi literari (esdeveniment social en un poble de la província balear) i gestionar els doblers amb major eficiència. No sé si preocupa, tanmateix, l'escassa presència de públic menorquí als actes culturals que es promouen entorn a aquesta data d'octubre i que, òbviament, tenen el teatre com a eix central. Enguany han tingut lloc, just en quinze dies, un espectacle de titelles («El tresor dels pirates»), la representació d'«Estiu», d'Helena Tornero, fruit del projecte que obtingué la segona Residència de Creació Teatral; la lectura dramatitzada de «L'obediència de la dona del pastor», premi Born 2015; l'anàlisi i debat sobre el mateix text amb el seu autor, Sergio Martínez Vila; la presentació de les edicions del text per part d'Arola (català), Artez (castellà i èuscara) i «Revista Galega de Teatro» (gallec), i la conferència a càrrec del professor de la Univ. de Tolosa del Llenguadoc Fabrice Corrons («Teatre i identitat: la circulació de les persones del verb»); finalment, la representació de «Tortugues: La desacceleració de les partícules», de Clàudia Cedó, a més d'un espectacle de dansa-teatre. En conjunt, resultat d'un esforç molt noble, un programa extra-ordinari, que, excepte la festa final, podria haver merescut, insistesc, més atenció menorquina atès que, com jocosament van exposar els actors-presentadors Josep Mercadal i Rodo Gener, Ciutadella és, per uns dies, capital universal del teatre, si més no dels Països Catalans i d'Espanya [sic].
Pendents de la creació d'un circuït teatral, que permeti mitjançant programacions regulars la formació d'un públic (dues assignatures pendents), la novetat enguany ha estat que IB3, televisió pública (RTVE també ho és però com si no...) retransmetés la festa del Born. El president del Cercle ho remarcà en el seu parlament entre agraïments i raonaments crítics (la marginalitat institucional de la Cultura, que el Teatre des Born dugui més de 10 anys tancat després de gastar-se 4'5 milions d'euros en un nyap de rehabilitació, et caetera).