Cecília morí decapitada a Roma l'any 230, encara que, segons explica la llegenda, fou tancada en un bany presidit per una foguera per tal que s'asfixiés i, en lloc d'això, ella es va passar dos dies cantant alegrament! Al mal temps, bona cara, sí senyora! Des de 1594 va ser nomenada patrona dels músics i el 22 de novembre, data del seu naixement, ha esdevingut el dia de la música.
A la nostra roqueta, on la música hi té un temple, el dia de Santa Cecília no precisa ser una revindicació, i sí una celebració festiva. Entorn d'aquesta data s'hi inscriuen diferents manifestacions musicals tot i que enguany, sens dubte, n'hi ha una que despunta: el «Falstaff» que ha de protagonitzar Joan Pons al Principal el proper diumenge. Un paper emblemàtic a la seva carrera; una edat també emblemàtica a la seva vida. Per celebrar gojosament la música que l'ha presidida, què millor que unir ambdós elements?
Si, a més a més, hi afegim l'escenari que ofereix la celebració del dia de la música, llavors el projecte és rodó. En bona hora, amic Joan! Allà serem per acompanyar-te i per celebrar totes aquestes efemèrides.
Mentre el món gira feixugament, mentre trampegem (i «trumpegem») temporals varis, la música es configura, sempre, com un paradís necessari i desitjat. Celebrem, idò, aquest paradís immaterial i efímer que ens acompanya i deixem que els seus influxes ens facin créixer humanament. Feliç dia de la música!