Fa quatre dies que érem a l'estiu i escrivia sobre una tardor d'aniversaris i diumenge ja tindrem el Falstaff al Teatre Principal. Avui som 24 de novembre i d'aquí un mes estarem felicitant-nos el Nadal pel carrer. Voleu dir que els dies no salten de dos en dos? Com deia l'enyorat Joan Barril, el temps és un valor universal però quan ens l'amarren al canell, ja únicament és nostre i només ens queda la facultat de consultar-lo o d'oblidar-lo. Existeix també el temps domesticat com del que presumia el filòsof Emmanuel Kant. Es diu que Kant sortia cada matí de casa seva, a la ciutat prussiana de Köningsberg i quant els veïns el veien, anaven corrents a posar a l'hora els seus rellotges de paret, conscients que la passejada del filòsof era més fiable que el famós rellotge atòmic que proporciona un marge d'error d'un segon cada 30 milions d'anys.
Al candidat Bauzà, per exemple, no sé si algú li ha avançat les busques del rellotge amb aquesta tornada en fals d'aquesta setmana per tornar a liderar el partit. No m'explico com el farmacèutic de Marratxí reconvertit en senador ha fet tant mal ús dels temps. Tan curiós com la presa de pèl de l'anunci de la loteria d'aquest any que juga amb la confusió d'una pobre dona a qui ningú vol explicar la veritat. No m'estranya que ja hagi sortit un col·lectiu de jubilats criticant com es continua presentant la gent gran en societat. Calia enredar tot un poble? O és que potser comprar loteria no és més que fer creure que et tocarà i no et toca mai?