Dilluns entrarem a la setmana menys productiva per excel·lència d'aquest país. Fa temps que es demana que aquests dos festius es passin a un divendres o a un dilluns per evitar d'engegar i parar la maquinària d'una manera tan poc eficient que acaba donant com a resultat, una aturada general a la força. De fet, tampoc té cap sentit aturar-se entre les dues del migdia i les quatre de la tarda per llavors haver d'acabar la jornada a les vuit del vespre. Per desgràcia, som a la cua de la productivitat i tot i que fa temps que sento propostes i mesures per posar en marxa com per exemple, l'adaptació a l'horari europeu, no acaben d'arribar mai. S'acaben convertint en aquells temes cíclics com el de saber cap a quina banda cal penjar el rotllo del paper de wàter. En aquest sentit, els que som autònoms ho tenim més difícil per posar-nos a pensar en un horari perquè acabem convertits en navalles suïsses que funcionen gairebé les 24 hores del dia.
A la jornada d'educació que va plantejar el Cercle d'Economia de Menorca a Ciutadella divendres passat, es parlava que l'escola i la universitat, no havien de preparar les persones per trobar feina sinó més aviat, entrenar-les per ser persones aptes a la demanda del mercat. Parlaven de la «empleabilidad» que en castellà s'entén encara més. Davant la situació d'incertesa, el més valuós era poder ser una persona polivalent i amb l'actitud d'adaptar-se al canvi constant. Les feines per tota la vida es convertiran en arqueologia d'aquí uns anys, fins i tot pels de vuit a tres.