Com cada tres anys, aquests dies s'ha fet públic l'anomenat Informe PISA. No és una altra cosa que un estudi sobre l'estat de l'educació en diversos països i regions, però cada vegada que es presenta, aixeca passions, desferma interpretacions i, al manco en el cas espanyol, serveix perquè govern i oposició s'esgatinyin per unes diferències que de vegades són de dècimes.
Per als que no estiguin al cas, PISA són les sigles en llengua franca de Programa Internacional per a l'Evolució dels Estudiants. El promou una organització internacional que encara té prou prestigi, l'OCDE. I consisteix en fer unes proves a una mostra d'estudiants de 15 anys d'edat dels països i les regions que voluntàriament hi volen participar. A la darrera convocatòria han estat més de 70 països.
Aquestes proves són de ciència, de matemàtiques i de comprensió lectora. I, en el cas espanyol aquesta vegada hi han participat 37.000 alumnes d'uns 900 centres educatius triats aleatòriament. Semblen molts, però en realitat representen un petit percentatge del total. A part de tenir fets els 15 anys, l'única condició que es demana és un mínim de sis anys d'escolaritat en el país, de tal manera que els immigrants més recents encara no hi participen.
A diferència dels exàmens o avaluacions convencionals dels instituts i col·legis, aquestes proves no estan pensades per conèixer el nivell de coneixements dels alumnes, sinó per comprovar què és allò que són capaços de fer amb els coneixements que tenen. De tal manera que els exercicis de memòria tenen poca influència en el resultat final. Importen les habilitats.
Els experts coincideixen que són una proves molt ben estructurades i que aporten una informació molt precisa sobre l'estat real de l'educació, sempre que no es facin trampes a l'hora de seleccionar els alumnes. En el cas espanyol hem de creure que no se'n fan i una bona demostració és que el 31% dels seleccionats han estat repetidors. Un percentatge d'escàndol en el context europeu, però que es correspon amb la realitat del país.
La puntuació tampoc no és la tradicional de l'1 al 10, sinó que s'estableix a patir dels 500 punts de referència i s'entén que diferències de fins a 10 punts són poc significatives. En aquestes darreres proves, el país més ben classificat ha estat Singapur, amb 556 punts de ciències, 535 de comprensió lectora i 564 de matemàtiques. Espanya ha obtingut una mitjana de 493 punts en ciència, 496 en comprensió lectora i 486 en matemàtiques.
Són uns resultats que situen l'educació espanyola al voltant de la mitjana dels 35 països membres de l'OCDE, que voldria dir que és mediocrament correcta. Empitjora quan gratam una mica més i anam a cercar els resultats de les Illes Balears: 485 punts de ciència, 485 de comprensió lectora i 476 de matemàtiques. Per davall, idò, de les mitjanes d'Espanya, però no dramàticament. L'informe no dóna el detall de Menorca, però a la vista d'altres avaluacions, segurament serien millors que les de Balears. Catalunya està per damunt de la mitjana en tots els casos i el País Valencià per davall en matemàtiques.
La simple lectura dels nombres pot inspirar moltes opinions i comentaris, però cal recordar, com diuen els promotors del PISA, que les diferències de fins a 10 punts són poc significatives. Més preocupant és, en canvi, comparar aquestes resultats amb els d'anys anteriors i veure que solament en comprensió lectora tant Espanya com Balears han millorat una mica. En ciència i en matemàtiques, no.
I aquí sí que es fa necessària una reflexió crítica. Ja fa massa anys que cada nou govern fa una nova llei d'educació. O que li diven d'educació. Perquè en realitat els únics temes que s'arriben a debatre són si la religió serà o no curricular, i si s'explicarà la història d'Espanya de la manera que agrada als guanyadors de sempre. Tot allò que és innovació educativa i adaptació a la nova societat ha quedat cada vegada en no-res. O en pitjor, a la vista dels currículums i les proves que pretenia la darrera llei que va improvisar el ministre Wert, que ara viu tan content a l'ambaixada de París.
Les proves PISA no ho diven tot, i malament si qualcú es pensa que són la referència única a tenir en compte. Però més avançades que l'educació oficial d'aquest país, sí que ho són. I una referència de per on va el món, també. I el professorat en general, ho sap. El dubte és si els que fan les lleis a Espanya seran un dia capaços d'entendre-ho i de prescindir de tanta ideologia rància. Potser és a ells i no als alumnes a hauríem de fer passar per les proves PISA.