Regala llibres per aquestes festes, estimat lector. No te'n penediràs. El llibre és l'invent més perfecte que ha aconseguit crear mai l'ésser humà. També ha estat el més durador. Les grans civilitzacions estan sustentades en llibres extraordinaris. També les religions. La Bíblia, l'Alcorà, el Talmud.
El llibre és el símbol de la ciència i de la saviesa.
Llegir és un acte d'amor. Llegir és la destil·lació material d'aquest acte d'amor anterior. Llegim perquè abans qualcú ens ha ensenyat a fer-ho. Un pare, una mare, un mestre, una mestra, un avi, una àvia ens va mostrar un dia a desxifrar el misteri de les lletres, ens va revelar la manera de combinar-les, ens va desvetllar la màgia de la fusió de les paraules.
Em sembla fascinant aquesta alegria encadenada. L'explica molt bé Juan José Arreola: «Si no lees, no sabes escribir. Si no sabes escribir no sabes pensar.» Es pot traslladar en positiu aquesta frase de l'escriptor mexicà: «Si llegeixes, saps escriure. Si saps escriure saps pensar.» Qualcú t'ensenya a llegir i t'implanta en aquest cicle vital. Quedar exclòs d'aquest encadenat humà és dramàtic. Passa. Està passant. És un crim contra la humanitat.
El Poder t'insereix en aquesta cadena i el mateix Poder la trenca per debilitar-te. Vol que aprenguis a llegir perquè així podràs interpretar les seves lleis i ordenances. No vol que aprenguis a escriure perquè així sabràs pensar i adquiriràs la facultat de qüestionar les lleis i ordenances que els poderosos han dictat i que tot ciutadà té l'obligació de llegir i acatar.
La gran majoria dels mitjans de comunicació públics i privats fan apologia de la ignorància.
Per aquests motius, estimat lector, has de llegir per així saber escriure; has d'escriure per així saber pensar. Per tant, aquestes festes reforça la cadena d'aprenentatge i emocions esmentada, estalonant sobretot el primer escaló. Regala llibres aquestes festes i deixa que el vent espargeixi la llavor. No només has de regalar llibres sinó que els has de llegir. És molt senzill. Si no t'agrada el llibre, el deixes de llegir. Moltes vegades separam el cos de la ment com si fóssim cuiners japonesos que treuen les espines i la pell dels peixos amb el ganivet per a preparar sushi.
L'escriptor portuguès José Saramago es queixava irònicament: «Tothom em diu que he de fer exercici. Que és bo per a la meva salut. Però mai he sentit a ningú que digui a un esportista que ha de llegir». L'escriptor ha de fer exercici físic. L'esportista ha de llegir. Les persones completes es mantenen en forma física i en forma mental. No som peixos destinats a ser consumits en un restaurant japonès, per molt bo que sigui el restaurant japonès i per molt fresc que sigui el peix que serveix. Arribats en aquest punt, quins llibres llegir? Hi ha un extens ventall. Com que els experts en gastronomia diuen que ens hem de decantar pel producte fresc i de proximitat i en glosen els avantatges que consideren indiscutibles, t'aconsellaria, estimat lector, que en literatura també seguissis el mateix exemple, la mateixa pulsió. En aquest sentit, els menorquins tenim doble sort.
Disposam de productes gastronòmics de proximitat de primera magnitud (des de vegetals a fruites, des de peix pescat a les nostres costes a carn d'animals que han pasturat i han menjat l'herba de les nostres tanques, des de mel, embotits a formatges premiats arreu del món) i disposam de literatura de primer nivell produïda per les nostres escriptores i pels nostres escriptors. Compra i llegeix producte literari de proximitat. No te'n penediràs, estimat lector. Enguany tens a la teva disposició una altra collita extraordinària (i van…). Les novetats de Ponç Pons, Miquel Àngel Maria, Damià Rotger, Josep Portella, Josep Masanés, Jordi Odrí, Pere Gomila, Anna Maria Ticoulat, Josep Maria Quintana, Pau Faner… Podràs triar i remenar.
Massa llibres? Massa autors? No passis pena, estimat lector. Aquest any, també ha aparegut un llibre que els reuneix a tots o a quasi tots. Es titula Mianorca i té la qualitat de combinar amb delicadesa i respecte les fotografies místiques (i quasi mítiques) de Damià Coll amb els textos de setanta escriptors (menorquins quasi tots). Mianorca. Mia, pronom possessiu de la primera persona del singular, i Menorca, la nostra illa que ha vist com s'esculpia un paisatge que han retratat setanta escriptors i que ha ficcionat un fotògraf meravellós. No, no és un error, estimat lector. Entenem la realitat quan la convertim, o ens la converteixen, en imatges o en paraules.