Un reputat consultor m'explica que l'espiral del silenci és avui més vigent que mai. La gent és reticent a explicar que votarà sí al Brèxit, a Trump, a Le Pen o, fins i tot, a Rajoy. Per això les enquestes erren tant. L'espiral del silenci consisteix en no expressar-se en contra del corrent considerat socialment correcte. No només en política. Per exemple, poca gent reconeix mirar la televisió, malgrat oferir productes molt dignes. Un és «Ilustres Ignorantes», en què un genial Javier Cansado sol referir-se als sumeris (5000 aC-1900 aC) per enfilar hilarants elucubracions.
Els sumeris tenien el seu particular clavegueram, sobre tot perquè ho necessitaven per millorar en qualitat de vida. No consta que avancessin en xarxes públiques de fibra òptica. Des de llavors el món ha canviat una mica, però no tant com perquè s'alterin les prioritats dels ciutadans. Per això resulta flagrantment contradictòria l'alegria amb què l'administració pública s'ha polit 7 milions d'euros per millorar la connexió telemàtica dels funcionaris mentre que sembla una utopia gegantina que l'Ajuntament de Maó obtengui 6 milions per acabar amb les deficiències del sistema de recollida d'aigua, que no es remunta als sumeris però poc li falta.
Les causes d'aquest atemptat contra el sentit comú, que a més ha malmès molts carrers, s'entenen però no es poden acceptar. Radiquen en un absurd i granític teixit administratiu, amb partides finalistes estanques, competències superposades, retards que desvirtuen projectes i condicions que imposen la llei a la lògica. És qüestionable el hit «no hi ha diners». N'hi ha, però estan perduts en les ineficients relacions entre administracions, una interconnexió que provoca deliris milionaris i que no millorarà cap xarxa de fibra òptica. Els sumeris ho tenien clar: fibra imprescindible, la dels cereals.