Síguenos F Y T I T R
Pedraules

Banyut (307)

|

La nit del passat vint-i-nou de desembre, l'Obra Cultural Balear va atorgar els Premis 31 de Desembre. El premi Francesc de Borja Moll va ser per a Al-Mayurca, de Mallorca; el Josep Maria Llompart per a Antònia Vicens, de Mallorca; l'Emili Darder per a Joana M. Palou, de Mallorca; el Bartomeu Oliver per a l'Associació Memòria de Mallorca, de Mallorca; el Miquel dels Sants Oliver per al llibre Rebosteria tradicional de Mallorca de Bartomeu Arbona, de Mallorca; el Bartomeu Rosselló-Pòrcel per a la italiana Lucia Pietrelli que viu a Mallorca, i el Gabriel Alomar per a Ràdio Arrels de Perpinyà.

Una vegada més no hi va haver cap menorquí premiat. Aquesta vegada, ni la simpàtica quota. Ben mirat, té un sentit aclaparant que intentaré explicar. L'Obra Cultural Balear dóna nom als seus premis amb la data del darrer dia de l'any. Què va passar, aquest dia, a les Illes Balears? El 31 de desembre de 1229 van desembarcar a Mallorca les tropes de Jaume I, certificant així el naixement del Regne de Mallorca. Per tant, la coherència de l'OCB amb la seva línia ideològica i localista és total. Menorca, el 31 de desembre de 1229, era musulmana i ho continuaria sent, encara que tributària de Mallorca, fins a l'any 1287. Eivissa, tres quarts del mateix. Seria musulmana fins a l'any 1235. L'OCB viu en el passat, gloriós passat açò sí, i actua com si encara existís el Regne de Mallorca i la Comunitat de les Illes Balears, que és la institució que la subvenciona, fos una il·lusió contemporània.

Per acabar-ho de reblar, aquest passat any 2016 ha estat un any horrorós per a la cultura menorquina. El professor de la 'Pompeu Fabra' i membre del Banc d'Espanya, l'economista Guillem López Casasnovas, entre articles a revistes científiques internacionals i llibres només va treure onze publicacions. El professor i investigador menorquí Joan Rita, que va rebre el premi Luis Ramallo de la Unesco per la recerca en l'àmbit de les plantes comestibles i medicinals de les Illes Balears, tres quarts del mateix. La investigadora Alícia Sintes només va ser protagonista en el descobriment de les ones gravitacionals. La professora Tónia Coll, a més de participar en estudis científics d'àmbit internacional en el seu ram i en vàries exposicions col·lectives, va comissariar una important exposició al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Esperança Camps va treure el llibre «L'illa sense temps» a la mateixa Editorial Meteora que Pau Faner va publicar la novel·la «L'amor del capità Gavina». Josep Masanés es va esforçar més i va publicar el premi Joan Marquès Arbona de narrativa Vall de Sóller 2015, «La paradoxa de Schrödinger», i el premi Ciutat d'Eivissa de Narrativa 2016, «La putrefacció de la llum». Joan Martí Mir va estrenar el documental «Acorats», crònica d'un fenomen, seleccionat per als premis Gaudí. El cantautor David Vidal, amb el poemari «Paraula Umbilical», va guanyar el premi Jacint Verdaguer de poesia. L'actriu Enka Alonso va enlluernar el públic teatral amb la colossal interpretació protagonista de «Dolça Sodoma meva» del dramaturg i novel·lista francès Laurent Gaudé. L'obra de teatre va ser dirigida de forma esplèndida pel també menorquí Sergi Marí.

Josep Maria Quintana va publicar l'assaig «Una història particular: els conflictes església-estat a la Menorca del segle XVIII». Jordi Odrí va treure el llibre de poemes «Antilogia» i va participar com a actor en diverses representacions teatrals. Damià Coll va treure «Mianorca», un llibre amb fotografies pròpies de la costa nord i texts de setanta escriptors. Xavier Larsson, Kiev Portella, Maria Camps, Cris Juanico, Jaume Coll, Simón Orfila... i molts d'altres músics menorquins van fer concerts, van treure discos o van publicar partitures musicals durant aquest any passat. A nivell personal també ha estat un any decebedor. Entre llibres amb autoria única, reedicions i col·lectius només he tret cinc volums. Si hem de ser honestos i sincers, una collita molt magra per a una illa de poc menys de cent mil habitants. Per aconseguir el nivell de Mallorca, hauria estat necessari que tots els menorquins haguéssim publicat un llibre, haguéssim tret un disc, haguéssim actuat en les millors sales de concerts i en els millors teatres del món. Hem d'espavilar.

Aquesta és la meva modesta opinió, no compartida per tothom. Bep Al·lès, director i editor del setmanari «El Iris» i autor del magnífic llibre «La cuina dels menorquins», escrivia al seu perfil de Facebook ensoldemà de la concessió dels premis: «Premis 31 de Desembre de l'OCB? O haurien de ser els premis de l'OCM? Obra Cultural de Mallorca, perquè Balear, Menorca també ho és. No al centralisme mallorquí. Protestarà MésXMenorca?». Consultat el partit polític que defensa els interessos dels menorquins, la resposta ha estat que s'estan pensant dues efectives solucions. La primera, canviar-se el nom i passar-se a dir Menys per Menorca. La segona opció també va per aquesta línia del canvi de nom. Passar-se a dir Més Per Mallorca. Així, tots els objectius electorals serien assolits. Banyut significa que té banyes. També es refereix a l'home al qual la dona és infidel. També vol dir obstinat, mal de convèncer. El refranyer menorquí ha bastit una dita genial: «Banyut i paga es beure». Ho diuen d'un qui, de més a més que fa feina, encara ha de pagar.

Lo más visto