Aquests dies assisteixo, perplexa, a l'entrada triomfal de Donald Trump a la política mundial (no només a la dels EUA, desgraciadament). Quantes són les reaccions que les seves paraules i els seus fets han provocat! Destitucions exprés, decisions contra legislació, manteniment de postures electorals (el famós mur a la frontera mexicana) que tothom creia impensables quan, contra molts pronòstics, es va fer amb la presidència dels Estats Units d'Amèrica.
Les reaccions no s'han fet esperar. Aquell país, curiós i particular, també ho té això: quan han de sortir al carrer pel que no consideren just, ho fan; quan els famosos i gent pública han de posar de manifest la seva opinió, ho fan. Potser a casa nostra hauríem d'aprendre quelcom d'aquesta convicció a l'hora de posicionar-nos…
Des del món, des d'Europa (exceptuant Rússia, que sembla encantada amb el nou panorama polític que ha encetat Trump), ens sorprèn i ens temoritza un personatge com aquest i l'abast de les seves decisions. El vell continent, que ha conviscut amb murs, que ha vist com els feixismes assolaven Europa, que ha patit les guerres i les postguerres contemporànies, que ha conviscut amb l'oblit dels desemparats (els nostres exiliats, sense anar més enfora), observa amb la boca oberta aquest personatge indolent que ha de dirigir un país la influència del qual esdevé gairebé indefugible…
Murs, físics, comercials, virtuals, globals, al cap i a la fi… I al fons de tot, menystingudes i repudiades, les persones. On anirem a parar!