Fa 4.600 milions d'anys, a partir d'un núvol de gas i pols, fet per restes d'estrelles anteriors, es formava la Terra; doncs, en aquelles deixes estel·lars ja hi devia haver la llavor d'Espanya perquè 600 milions d'anys després, en aparèixer la vida sobre el planeta, «la nació més antiga del món» ja apuntava maneres. En aquest temps tan remot, la Terra i Mart, vesins planetaris, no eren tan diferents com ho són avui les nacionalitats de la Nación fundada per Túbal, net de Noè, segons manuals celtibèrics. Les tribus hispàniques, tan semblants en les conductes d'alguns dels seus subjectes, patien en general la intolerància de cabdills lliberticides.
Més tard, en el període de les gran extincions –diuen els paleontòlegs que n'hi va haver cinc entre els 443 i els 65 milions d'anys-, cada vegada que desapareixia la-nación-poderosa-en-donde-nunca-se-ponía-el-Sol, la seva natural Constitució (que la feia ser indivisible, indissolublement unitària i immortal) la feia renéixer amb més força centrípeta.
L'extinció dels dinosaures s'esdevenia fa 65 milions d'anys, però s'ha descobert que uns quants van quedar pul·lulant per terres carpetovetòniques i encara se'n troben al palau de la Marina (Madrid), seu del Senat espanyol.
Fa 20,8 milions d'anys apareixien els primers mamífers humans després d'una crisi ecològica en què Àfrica esdevingué el continent més àrid. Des de llavors, una pressió migratòria s'ha exercit damunt Europa, o el que queda de la Unió Europea, tanta que aparegueren, per reacció, barreres gens naturals a Schengen, Turquia, Ceuta...
Al continent africà també s'originava l'Homo Sapiens. Dos-cents mil anys han transcorreguts des de llavors i la nova espècie d'homínids presenta a la península Ibèrica i illots adjacents una mutació de Sapiens sapiens colonitzadors i espoliadors, que avui ocupen despatxos oficials, consells d'administració d'empreses, escambells d'institucions judicials i altres barraques de platja del poder transoceànic. Aquests humans tan espavilats i eixerits fan servir portes giratòries i, malgrat llurs posats honorables, planxats i clenxinats, la ferum de corrupció que desprenen entabana més que no ho feien els ambaixadors cristians de l'Edat Mitjana quan entraven a les dependències califals cordoveses de Madinat al-Zahra.
Probablement, els científics estan confirmant la teoria de l'etern retorn d'allò mateix, que els harúspexs de Mesopotàmia vaticinaren. Nihil novum sub sole, pontificà un deixeble de Sèneca. A falta d'amor, nosaltres tenim les cames, repetia la lletra d'una cançó que venia d'un palau de la música. Ja ho val!, ja ho val!, repetia madò Guida, mans fentes i borinant el cap.