M'arriba a les mans un article que parla sobre la transició ecològica a partir del que s'ha titulat com el Manifest négaWatt (si, si, nega watt!) on es parla que gràcies a les energies renovables, l'aïllament dels edificis o el foment de la producció local, es factible posar en marxa un sistema econòmic ecològicament viable a escala d'un país o fins i tot més enllà.
En principi el que planteja és una societat de la sobrietat en les que d'entrada es descarten algunes possibilitats de consum perquè consideren que son nefastes pel nostre planeta. (Està tothom disposat a renunciar?). El desenvolupament sembla molt coherent vist que el canvi climàtic és una amenaça real però els autors d'aquest Manifest, enceten un debat gairebé impossible, on representa que ens haurem de posar-nos d'acord i distingir entre les necessitats humanes legítimes i les necessitats artificials, de les que ens hauríem de desprendre. Les legítimes són aquelles necessitats considerades vitals, essencials, indispensables, útils i convenients. I al capítol de les artificials, hi ha les accessòries, fútils, extravagants, inacceptables i fins i tot, egoistes. Però en aquesta definició de benestar ecològicament viable, no queda pas resolt com fer aquestes dues llistes, com distingir-les, qui s'encarregarà de definir-les perquè les necessitats de cadascú resideixen a l'esgraó de la vida on habita. Per exemple, pels menorquins, el transport entre illes a 30 euros amb tarifa plana és una necessitat llegítima però en canvi, pel Govern central ja s'ha vist que és una necessitat artificial. Com ho resolem això? Hem de pensar amb aquell amic que quan te'l trobes i li preguntes com es troba, et respon, comparat amb qui?