Son Parc es prepara per créixer en gairebé 3.000 places turístiques, que en realitat són més persones perquè es calculen tres places per unifamiliar quan al xalet s'hi col·loquen la parella, dos fills, alguna tata, un cosinet repel·lent, l'àvia Paquita i un amic pesat que havien de ser només dos dies i no marxa. No serà demà passat, ni passat festes, però 3.000 turistes són molts, i podrien haver estat molts més perquè el PTI, per a alguns obra digna del mateix Lucífer, va reduir molt les expectatives de creixement a la zona.
El total de places turístiques que va reduir el PTI van ser unes 60.000, que són més persones. Posem-ne 80.000. L'aprimament dràstic de zones turístiques va comportar causes judicials. Se n'han perdut, amb efectes molt dolorosos, segurament evitables. La sentència Cesgarden, carregada de dubtes i errors, són 29 milions d'euros, i n'hi ha més. Posem 40 milions.
Vivim estius d'aforament complet. La sensació de saturació hi és, amb una població real un dia punta d'agost que frega les 220.000 persones. 80.000 més i arribaríem a 300.000. Són 80.000 més al dia que voldrien anar a les platges verges, que ocuparien sòl ara verd, que xuclarien dels raquítics aqüífers, que rodarien en cotxe, que buidarien llaunes de refrescos que acabarien a l'avariat Milà... I que gastarien money, tot s'ha de dir.
Amb un càlcul teòric (40 milions dividit entre 80.000), agosarat i simplista, es pot afirmar, idò, que cada turista potencial evitat pel PTI, amb tot el que comporta de pressió demogràfica estival, ingressos econòmics i consum de recursos, ens ha costat als menorquins uns 500 euros en sentències. Ara que cadascú valori, amb l'estiu que hem passat, i amb l'anàrquic lloguer vacacional de pisos disparat, incontrolat i pendent de regular, si malgrat tot ha valgut o no la pena pagar aquest preu.