Aquests dies passats, en aquesta atònita distracció a què ens té abocats el nou inquilí de la Casa Blanca d'ençà que va entrar a governar (i encara no fa ni 100 dies!), llegia del «revés polític» dispensat a Trump pels ultraconservadors republicans vers el nou pla de salut que havia de tombar l'Obamacare. Resulta que els membres del Freedom Caucus diuen que s'ha de treure de la llei la cobertura dels «beneficis essencials» relatius a l'assistència a urgències o maternitat, perquè això fa pujar els preus de les assegurances. Tot i que els ultraconservadors volen anar encara més enllà, el text que va ser tombat suposaria que en 10 anys prop de 24 milions d'estatunidencs es quedarien sense assegurança (!!!).
Algú em comentava també de la gran facilitat que existeix en aquell país per aconseguir coses, a la qual cosa jo hi afegia que per a segons qui. Una societat tan bipolaritzada (els que tenen i els que no tenen) genera abismes tan grans entre uns i altres com el fet que 24 milions de persones es quedin sense cobertura bàsica sanitària i l'altra part de la societat ho vegi lògic «perquè és massa car» i els resta la llibertat d'escollir quina assegurança volen pagar.
Mentre, Putin rep Le Pen i tot el món assisteix (heus aquí la globalitat) a la seva encaixada de mans, acció que va molt més enllà d'ella mateixa...
Em revolto inquieta davant el meu ordinador i, enmig de la calma silent de casa meva, em sento extranyament envilida en observar aquest món que se'ns passeja, impúdic, per davant dels nassos.