Del berenar de feina ofert pel Caixabank i el Cercle d'Economia de Menorca dilluns de la setmana passada amb el diplomàtic Miguel Ángel Moratinos, em va agradar la voluntat de l'exministre d'implicar-se amb la societat menorquina. Una implicació que va verbalitzar amb una declaració d'amor cap a la nostra Illa, dient que es sentia menorquí i confirmant que des de la seva condició de ciutadà privilegiat que s'ha relacionat a alt nivell, contribuiria perquè Menorca pogués convertir-se en escenari de trobades d'alta volada com la que s'ha encarregat d'impulsar a Sant Lluís amb la figura d'Albert Camus. Estic convençut que ens calen més trobades com aquestes a Menorca, però moltes vegades no tenim els contactes per poder-les portar a terme.
Segurament Moratinos hauria pogut decidir tenir casa a la nostra Illa per seure plàcidament amb un llibre a les mans i pentinar el gat, aprofitant la calma privilegiada que tenim aquí. M'agrada pensar que no es conforma amb mirar i escoltar el vent sinó que decideix sortir a escena, revisant la seva agenda de contactes, sigui lucrativament o ho sigui per amor a l'art, tant és.
No totes les personalitats que tenim aquí fan el pas, no és obligatori fer-ho i segur que més d'una que ho haurà intentat, s'haurà penedit però en qualsevol cas, aquesta declaració d'intencions de posar-se al servei de l'Illa per aconseguir fites més grosses, és lloable. Sense voler caure en l'esperit Berlanga a Villar del Río, el programa Ambaixadors que va impulsar el Consell Insular de Menorca en el seu moment, crec recordar que ho pretenia intencionadament, teixint una xarxa de contactes que servissin per aquest objectiu.