Aquest Govern en minoria de Rajoy encara ha d'aprovar un parell de pressupostos més. Per això no es descarta que l'any 2020 l'Estat pagui als canaris les despeses d'enviament de les comandes d'Amazon i una connexió a Netflix. Aquests regalets no serien per compensar als canaris penúries com haver de sortir de la feina ràpidament per poder veure el telenotícies a les vuit, no poder regalar bufandes, que ja ningú els compri walkmans a baix preu o les cançons de José Vélez. Serien pura mercaderia política.
La mínima decència comparativa ha propiciat que el vot canari als pressupostos ens permeti volar més barat a Palma. La conjuntura política ha deixat en res els arguments emprats a Madrid per donar llargues a les propostes balears en aquest sentit. Així d'arbitrari. Si el vot decisiu hagués estat de Nueva Rioja, igual no tindríem millores al transport però sí més ajudes per als productors de vi. Ara demanam que el 75 per cent de descompte no tapi la tarifa plana i reclamam la tarifa inexistent per a mercaderies dels canaris. La justificació oficial del greuge és que són ultraperifèrics. Ser ultra no vol dir animar amb passió al Las Palmas. Vol dir estar molt lluny. En quilòmetres. Si un madrileny diu que va a passar uns dies a Tenerife el seu company li respon «Que enfora!», però si li comenta que ve a Menorca li diu «Que car!» D'una manera o altra, molt lluny. La distància sempre és un concepte relatiu.
La resposta del Govern central a les reclamacions airades de Balears serà també plana i inexistent. Els crits d'indignació no deuen ni arribar a La Moncloa, tapats com estan pels decibels de la festa que se celebra per l'aprovació dels pressupostos. Una festa en què es serveixen papas al mojo i no sobrassada, perquè, clar, com a mercaderia que és, surt més barat el seu transport a la Península.