Contra tots els pronòstics, que anunciaven una catàstrofe, les festes de Sant Joan van transcórrer amb normalitat, els incidents van ser mínims i, pel que s'escolta a peu de carrer, han deixat bon record a la majoria.
Els qui em llegeixen regularment i també em coneixen prou saben que malgrat escrigui articles crítics, moltes vegades punyents, m'agrada sempre obrir finestres a les alternatives i em commoc davant l'alegria de la vida. Precisament perquè m'extasio davant els espectacles que ens ofereix la naturalesa cada dia i les mostres d'afecte, de creativitat, solidaritat, llibertat... de la bondat, en definitiva, de moltíssima gent, escric amb la intenció de reparar injustícies, de recordar que ens devem a les persones i no a les màquines, als cotxes i a les carreteres; poso tinta damunt el paper amb la il·lusió de voler millorar les coses. No, no em veureu resseguir ningú que repeteix idees sense edat i autor, complaent amb ell mateix i les situacions sense futur col·lectiu, que afalaga el pensament «normal» que serveix només per sostenir i defensar l'ordre existent, que és brutal en moltes coses. Per aquesta raó em rebel·la, em treu més de polleguera, molt més, el personal que tot anomenant-se d'esquerres al final demostra tenir més sang d'orxata, incapaç d'iniciativa de cap casta, que no pas els conservadors de tota la vida els quals de lluny els veus venir. Com tampoc em satisfan les persones que estan sempre amb les crítiques i la mala sang sense a continuació fer cap proposta alternativa.
És evident que hi ha tants sants Joans com persones. Cadascú viu les festes en virtut de l'edat, de la situació afectiva (solter, aparellat, feliçment casat, mal casat...) i el caràcter (un més sociables i extravertits i altres menys) que té. Fins ara, si les celebracions ciutadellenques han estat inclusives, és a dir, viscudes i estimades per la majoria, ha estat perquè han donat peu a la diversitat. L'Ajuntament de Ciutadella i les altres administracions públiques que estan implicades en l'organització de les festes, així com també els components de la qualcada, sempre ho haurien de tenir present açò.
El repte al qual hauran de fer front els organitzadors del futur més proper és precisament la de seguir mantenint la diversitat de moments i d'intensitats malgrat una massificació, la turística, que tendeix a empobrir la festa per la via del monocultiu de la engatada. No ens enganem, a les festes que només eren de poble, de família, de fa cinquanta anys, no hi tornarem. Aquesta no és la tendència. De la mateixa manera que els smartphones van venir per quedar-se i el món s'ha tornat petit pels avions low cost, la massificació no té aturador. Tenint, per tant, la diversitat de la celebració com a característica a respectar d'una banda i la massificació d'una altra, les administracions públiques, els polítics en definitiva, han de fer el possible per organitzar-la de tal manera que la primera sigui respectada com a «essència» (paraula que no m'agrada emprar) irrenunciable. S'haurien de planejar amb suficient temps les festes de tal manera que tot fos controlat (per garantir les seguretats, però també les bones emocions) però que semblés que rutllen per art de màgia, com si una mà invisible les dirigís i en la que, des dels fillets que volen capadetes fins els joves que volen fer botar els cavalls passant pels avis que en tenen prou en veure passar els cavalls en els replecs i tenir la família reunida, tothom estigui content i satisfet, de la festa, del poble, del seu ajuntament. Ben orgullós.
I aquesta manera d'entendre la festa també estaria bé que, ara que aquests dies el Gay Pride ha estat motiu de celebracions, l'assumissin tots els polítics en tots els ordres de la gestió per tal d'aconseguir que siguin respectats tots els estils i formes de vida, que tothom tingui cabuda en la ciutat, des del gai que vol passejar agafat de la mà amb el seu company, a la persona que vol anar en bicicleta a la platja i no pot perquè la dictadura del cotxe ho dificulta, al que vol dormir a Ciutadella vella com el que vol fer festa a la nit. Potser demano massa, potser és exigir fer quadrar el cercle, però la política hauria de ser com a mínim açò: respectar la diversitat.