L'ONG Freedom House, que avalua les llibertats polítiques i ciutadanes arreu del món, deixa l'Estat espanyol en un lloc galdós. És la corrupció a altes instàncies institucionals i manca de separació de poders, però també li fa davallar molt la nota les mancances en llibertats civils: la llei mordassa contra un pensament lliure, multes de fins a 600.000 euros per als participants en manifestacions que no hagin autoritzat, retallades en investigació, tracte als immigrants a les fronteres, violència contra les dones, etc. Que no ens vénguin amb Veneçuela o al Txad, que estan pitjor. També amb la Xina, El Salvador, Mèxic, Rússia, Guinea..., que déu n'hi do, però que la realpolitik amaga. Tanmateix, no ens consola gens mirar-nos en l'espill d'aquells països.
Suso de Toro, un dels pocs intel·lectual posicionat a favor del dret a l'autodeterminació de les nacions integrades dins el regne d'Espanya, continua incansable la publicació de textos en defensa de la radicalitat democràtica. En un dels darrers diu que «si un dia coincideix que hi hagi a Espanya intel·lectuals amb valor i independència de criteri i també mitjans de comunicació rigorosos i no sectaris, llavors analitzaran la utilització de la comunicació i el llenguatge com a arma de lluita política en el conflicte entre l'Estat i el Procés, aquest moviment cívic i polític...». L'escriptor gallec parteix d'una hipòtesi que la història desmenteix: aquí tot continua igual. N'hi ha prou a sentir les proclames del supremacisme carpetovetònic insultant uns quants milions de catalans: locura separatista, deriva secessionista, delirios soberanistas... Síndrome de psiquiàtric!
Aquestes conductes, però, venen d'enfora. Pensem que Jordi Carbonell, a qui l'Institut Menorquí d'Estudis acaba de dedicar la seua anual jornada-homenatge, va entendre la cultura a la manera d'intel·lectuals britànics com Raymond Williams o Edward Thompson, és a dir gramscianament, com una lluita, que Carbonell pacíficament lliurava per la democràcia, pels drets humans i, més concretament, per la plenitud nacional dels Països Catalans. Els repressors franquistes no podien entendre que en la tètrica comissaria de Via Laietana i després a la presó Model aquell home només volgués parlar-los en català. La seua radicalitat en defensa dels drets col·lectius el va dur a no claudicar: finalment, el titllaren de malalt mental i el van dur al psiquiatre!
Carbonell va 'posar en valor' l'aportació dels il·lustrats menorquins a la cultura catalana, la seua fou una gran tasca investigadora al servei de la llibertat. En ell no podia ser d'altra manera.