Encara estirada al llit, somriu fent balanç de mare. Visualitza els darrers anys que la noia ha viscut a Barcelona, repassa els estudis i el treball dut a terme en companyia de la seva parella i dels nous amics. Allà, s'ha composat de petites dificultats, a la universitat, després a la feina, de les múltiples responsabilitats diàries que l'han mantinguda activa i ascendent. També s'ha nodrit dels viatges, aprofitant al màxim els enllaços de la ciutat Condal, tot això i tot allò s'ho enduu en el record, i li servirà d'ara en davant en la nova vida que comença. Pensa -entre llençols- la seva maduresa. Ja sap què ha de fer i com.
Forma part d'aquell grapat de joves menors de 30 anys que tot i formar-se en les nostres universitats van cercar la vida fora de les Illes. Les retallades en l'educació pública, l'absència de polítiques d'ocupació dels últims governs del Partit Popular, i la fam d'aprendre van situar-los fora de Menorca. Després d'uns mesos de dissenyar el pla personal, diumenge regressa a la roqueta.
Pot ser en podríem aprendre de la decisió, apostar per la nostra terra i el seu sistema productiu, invertint en R+D+I, dissenyar un grapat d'accions d'economia verda i promoure un mapa d'autèntiques polítiques de joventut que provoquin el retorn de tants i tants joves. Cal recuperar el talent, incentivar la devolució, el regrés de les habilitats que hem format i que hem perdut.
Torna aquella nina que és més polida que es sol.