Fa alguns dies assistíem a un altre circ mediàtic amb la compareixença del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, davant del tribunal pel cas Gürtel, potser el cas de corrupció mes escandalós de la nostra democràcia i la primera vegada que un president en actiu és obligat per un jutge a comparèixer. Com era d'esperar, cap responsabilitat manifesta, cap coneixement confessat, cap intenció de deixar el càrrec i salvaguardar la credibilitat de la màxima institució estatal, hores d'ara greument ferida de descrèdit. Mentre, els mateixos que s'enfonsen dins la seva pròpia porqueria, s'ocupen de desviar la mirada cap a d'altres processos polítics tot descalificant-los per il.legals i sense tenir en compte l'origen estrictament demòcrata i popular que els ha iniciat. I, en aquest estat nostre, tot continua igual, com si res hagi passat. A voltes em demano quina imatge oferim al món proper (llegeixi's Europa) quan, com a ciutadans, permetem escenaris polítics tan opacs i actuacions tan fosques com les que en els darrers anys hem hagut de presenciar.
Mentre, en altres llocs del món tambe s'hi instal·len les formes corruptes i manipuladores i tots desviem la mirada com si res de tot això no anés amb noltros... Encara que, ben mirat, com podem pretendre criticar el veí si no posem ordre a dins de casa? Demencial!