Paraula lletja. Qui se l'ha inventada deu voler utilitzar-la per fer mal. Al turisme? No. Als qui s'oposen a un determinat model de turisme massificat, depredador del territori i antieconòmic. No m'estranyaria que el mot sorgís de factories mediàtiques properes al Partit Popular atès l'ús que en fa el seu coordinador general Martínez Maíllo, el qual acaba de derivar els moviments de protesta d'Arran cap a la kale borroka i el terrorisme. «Es comença llançant confeti a Balears i s'acaba cremant autobusos», diu. Igual que es començà parlant d'armes de destrucció massiva a Iraq i, de mentida en mentida («ha sido ETA»), ens van dur a l'increment de la inseguretat mundial. Alerta, doncs, amb les paraules! «Uns al·lotots sense cervell i malcriats es volen carregar un dels puntals de l'economia del país», continuava el bocamoll atacant els «insensats», a qui amenaçava d'aplicar-los la llei antiterrorista. Major insensatesa es pot veure en l'actuació de gestors que no fan més que desmentir amb els seus fets les paraules que prediquen. Un turisme sostenible, respectuós amb el medi ambient, aigües transparents, modèlic de tranquil·litat familiar i descans, et caetera. La realitat, però, és gentrificació, preus de lloguer astronòmics, col·lapses a les platges, plàstics i brutor surant al mar, precarització laboral... Contrastem tota la violència estructural front a una reacció d'escarni. Discutiríem el mètode, però són molts els que aquí i ara ja han dit prou! Qui són els vàndals?
Quan l'esquerra menorquina defensava amb proposicions de llei les zones de major interès ecològic i paisatgístic de l'illa, pels anys 80 del segle passat, una dreta furibunda clamava que allò significava «un ataque frontal a la economía menorquina y a la iniciativa privada, que ve coartados sus proyectos e inversiones. En definitiva, una propuesta destructiva e inaceptable para la economía menorquina» (El Día, 11/07/1984). Idò, uns anys més tard, els mateixos caragirats utilitzaven imatges de platges verges, «paradisíaques», per promocionar un «turisme sostenible».
On som avui? Sant Tornem-hi! Més creixements, més autopistes... Vendre qualitat després del col·lapses d'Aena? La qualitat del model turístic l'hem de cercar en la justa distribució dels seus beneficis, en uns sous dels treballadors que permetin, a través de contractes suficients i cotitzant a la Seguretat Social, revertir les rendes en profit de l'erari públic, en infraestructures eficients i adequades, en el respecte als valors naturals, entre altres aspectes positius que la indústria de l'oci i del lleure, sens dubte, pot generar.