Síguenos F Y T I T R
Pedraules

Bum-bum (339)

No és cap invenció. Existeixen proves fotogràfiques. Quan els músics, el narrador i la il·lustradora assajaven a l'Auditori de Ferreries el concert de les «Històries naturals», un escarabat daurat va entrar per la porta oberta d'una de les terrasses i, amb una decisió suïcida, es va disposar a davallar els foscos escalons que menen a l'escenari. Com és natural, em vaig quedar meravellat. Mentre el narrador Toni Gomila recitava els texts dedicats a la balena, el rupit, el flamenc, el moix, el lleó, la formiga, el milà, el falcó, el blavet, el puput... i els músics interpretaven, amb les naturals interrupcions sonores dels assaigs, les diferents partitures compostes per Jaume Coll, l'escarabat, hipnotitzat per la música iniciava el seu perillós descens. Per evitar que tingués el mateix final que els rosegadors atrets per les melodies del flautista d'Hamelín, vaig agafar amb delicadesa l'escarabat daurat i el vaig dur a la cabina de so des d'on Tónia Coll anava fent les proves de projecció a la pantalla de les figures dels estimats animals. L'escarabat daurat va córrer per la meva mà després de ser xuclat per la llum de la càmera fotogràfica del mòbil. Una vegada caçat virtualment, com ho va ser en el seu dia el blavet a les aigües verdes de Trebalúger, el vaig dur damunt la muntura de la meva mà al pati que es troba a la falda de la muntanya de Son Granot, i el vaig alliberar.

El músic de la regió d'Hamelín en va tenir prou amb una flauta per a hipnotitzar les rates i els al·lots petits. Per atraure l'escarabat daurat i al nombrós públic que va omplir la sala gran va ser necessari en el nostre cas un septet format per un contrabaix, un violí, un saxo tenor, una trompeta, un clarinet, un piano de coa i... una flauta. A més de set intèrprets de dalt de tot: Jaume Coll, Tomé Olives, Tolo Mercadal, Virginia de la Calle, Vanessa Pons, Josep Lluís Pons i Miquel Gonell.

El xef i organitzador d'esdeveniments culturals Damià Coll havia estat l'ànima d'aquest projecte que havia començat, no a l'època llunyana del flautista centreeuropeu, però sí a començaments del segle XX, en concret l'estiu de l'any 2005. Per aquestes dates vaig rebre l'estímul de la lectura de les «Històries naturals» de Jules Renard. Subjugat per la simplicitat i l'alegria que desprenia, vaig començar escriure aquestes històries naturals que tenien un animal com a protagonista. Si en el cas de l'escriptor francès va ser Toulouse-Lautrec el pintor que es va afegir al projecte, en el meu va ser l'artista Tónia Coll. En tots dos casos, els creadors teníem total llibertat d'interpretació. Aquesta havia de ser una de les claus. També coincidíem en la publicació en un primer moment a la premsa. La francesa i, anys després, a la menorquina, en concret al diari MENORCA. Quin era l'esperit? Jules Renard ho havia definit al Journal l'any 1891: «Tot és bell: s'ha de parlar d'un porc com duna flor». Tot és bell. L'escarabat daurat que davalla audaç les escales il·luminades de l'Auditori de Ferreries i les rates que un flautista hipnotitza i ofega a les aigües fredes d'un riu del centre d'Europa. I les il·lustracions. Precioses, contemporànies, lluminoses. Sempre hi ha un tercer element que ho fusiona tot. En el cas de les històries naturals de Jules Renard va ser la música de Maurice Ravel. En el nostre, la del contrabaixista i compositor Jaume Coll. El contrabaixista coneixia les historietes des del mateix moment de publicació al diari MENORCA, dirigit llavors per Bosco Marquès. Va ser amb el naixement de les seves dues filles, Anna i Agda, que va poder crear una poderosa i original analogia estructurada a base d'experiències personals. Ens faltava un narrador. Sabíem que havia de ser balear. I ens va dir que sí el millor. Toni Gomila es va fer seva la locució amb només dos assajos. L'estrena mundial, filmada per Antoni Salvador, va ser un dels actes de la celebració de les festes de Sant Bartomeu. La sala plena i uns comentaris molt entusiastes després del concert. Com a autor de la lletra vaig quedar impactat per l'experiència. Tens un pensament produït per una impressió natural provocada per, en aquest cas, un animal. L'escrius, la publiques i és consumida amb la urgència del lector de premsa. Més de deu anys després, aquelles línies són musicades, narrades, projectades les imatges i interpretades per un septet extraordinari. Es pot demanar més? Haruki Murakami va fer una definició molt precisa de l'art: «L'originalitat és quelcom fresc, enèrgic i inconfusiblement personal». Dit d'una altra manera. Saps que estàs davant un escarabat daurat quan el cor et comença a fer bum-bum.

L'escarabat daurat va inspirar la cançó popular «Escarabat bum-bum». «L'escarabat daurat» també és el títol d'un conte d'Edgar Allan Poe. El concert de les «Històries naturals» no hauria estat possible sense, a més de totes les persones implicades esmentades, l'Ajuntament de Ferreries, Forn can Pedro, Auditori i centre de formació de Ferreries, Ateneu Musical de Ferreries, Isabella Beach Club Menorca i hotel Ses Sucreres. Gràcies a tots per fer-ho possible.

Lo más visto